72
es primeres escoles es remunten al s. XI , quan al monestir s'ensenyava llatinitat i hi havia un monjo preceptor. Aviat, en el s. XV, es constituïren uns Estudis Generals per a ensenyar Filosofia i Teologia, i un Estudi de Gramàtica de Minyons que després s'anomenà Escola de la Vila. Més tard, el 1735, l'Ajuntament dividí el càrrec de mestrat de Gramàtica entre dos mestres : el de gramàtica, pròpiament dit, i el d'estudi de minyons que ensenyava a llegir, escriure, comptes i bona educació.
L
Després de la Guerra del Francés les escoles foren confiades als pares servites,
fins a l'any 1835, que tornaren a mans del municipi. El 1852, les escoles finalment passaren a l'antic convent dels servites, a l'actual pI. dels Estudis . Les mancances del municipi fe ren que el 1854 l'Ajuntament intentés instal.lar un coLlegi d'escolapis (Escoles Pies). A més de les escoles municipals, i d'algunes de particulars, existien les dels convents de religioses. Eren escoles per a nenes. Hi havia la del Sagrado Corazón de Jesús d'ensenyança elemental , labor, dibuix, piano i escola dominical per a treballadores (18751986), el Colegio para señoritas de la Divina Providencia (1862-
Construcció del "Grupo Escolar Mil . 8audilio Rexach ", al carrer del Canal (1956).
1983) i la d'ensenyança primària de les carmelites (1858-1950). L'última escola religiosa, encara oberta, és la de Casa Nostra. El 1867 es creà una preceptoria de llatí a la Casa Missió (monestir). El 1881 s'obrí el Colegio de San Luís al ci dels Valls. El fundà F. d'A. Dalmau i s'hi ensenyava primària, tenidoria de llibres i càlcul mercantil. Eren uns moments difícils, ja que fins al 1884 l'Ajuntament no acordà aixecar unes noves escoles a l'antic con vent dels servites (les antigues es destruïren en l'última guerra carlina).
