30· La vida cultural

AI principi de segle, la vida cultural estava dominada per les vetllades literàries i musicals. Cada entitat organitzava vetllades on es combinaven conferències, recitals musicals i lectures literàries. Els artistes locals mostraven la seva obra als aparadors de les botigues i algun cop en exposicions.

D'aquests anys s'han de destacar els Jocs Florals i l'exposició de Piscicultura, ambdós del 1910. Aquests Jocs Florals foren els primers convocats a Banyoles. Després se'n tornarien a celebrar el 1948 i el 1964. L'exposició de Piscicultura i Pesca va ser molt lluïda, ja que l'Ajuntament no hi escatimà recursos. Es muntà a les escoles nacionals coincidint amb la Primera Festa del Peix. Sis anys després, el 1916, s'inaugurà el Museu-Biblioteca Darder. S'intentava omplir dos buits: recollir la col.lecció donada per F. Darder i Llimona, i dotar el poble d'una biblioteca municipal.

Després de la Guerra Civil gairebé totes les entitats foren dissoltes i es destinaven pocs diners a l'activitat cultural. Hi hagué nous Jocs Florals, cantades de Caramelles, Homenajes a la Vejez, presentacions de llibres, conferències i exposicions de pintura i de fotografia d'autors locals a la sala de "La Caixa" .

"Homel/oje a /a Veja" a la plaça Major /'al/)' 1952.

Als anys seixanta es coordinaren els actes culturals amb La Setmana de la Joventut. Del 2 al 9 de febrer de 1964 la ciutat visqué una setmana culturalment intensa. A més de conferències i cinema, s'obrí al públic l'Exposició de Pintura Espanyola del s. XX al claustre del monestir. Ja es comptava amb el precedent del grup Presència 63 que, un any abans, preparà, al pati de la Pia Almoina, una exposició de pintura i escultura de quatre artistes locals que s'anomenà Presència 63 Banyoles.

A la dècada dels setanta la

febre cultural continuava. Es constituí un nou grup, el Tint-1 (1971-1972) , que organitzà tot un seguit d'actes culturals i exposicions: Equip Crònica, Antologia d'homenatge a M. Pigem i la Mostra d'art concepte, per citar-ne algunes. El seu continuador va ser el Tint-2 (1974-1975), que muntà les mostres sobre el Kitsch: Kitsch domèstic, Kitsch religiós i la Terrissa negra.

A les acaballes de la dictadura franquista sorgí el moviment Febrer Jove (1973- 1977). Es feren recitals de música (de la Nova Cançó, de jazz i de música clàssica) , mostres d'art, teatre , cinema, conferències i exposicions, com la de Llibres d'autors banyolins i la del grup de fotògrafs Tres Peus, que s'instal.là en els aparadors de les botigues del baíxant de la pI. Major.

Des de llavors no s'ha produït un a coordinació com en les dues dècades anteriors. Hi ha hagut, això sí, un goteig d'actes culturals puntuals, de cicles de conferències i d'exposicions. Cal destacar el frustrat projecte de Museu d'Art Contemporani dels Països Catalans i les col.leccions de llibres editades o assessorades pel Centre d'Estudis Comarcals: els Quaderns, el Diplomatari de Banyoles i els Llibres del Tint. Banyoles ha estat prolífica en artistes i literats. Remarcarem els artistes Manuel Pigem i Ras (1862-1946), Joan de Palau i Buxó (1919-1991), els escultors Joan Carrera i Dellunder (18901952) i Josep M. Bohigas i Masoliver (1906-1971). Dels més recents, Lluís Roura, Josep Ponsatí, Lluís Vilà, Lluís Güell, Xicu Cabanyes, Esteve Palmada i Antoni Mercader, entre molts altres. De fotògrafs, s'han de destacar Jaume Claramunt i Antiga (1866-

Un momel11 de fa conferència

dOllada pel' AI/tolli M. Rigau i Jal/me BlIfinyà a /' Exposició antològica de les

pillfllres de M. Pigem (1972). 1923), Francesc Mateu i Duran (1884-1942), Rafael Villarrubias i Ros (1905-1953), Ramon Alsius i Malagelada (1903-1977), Josep M. Mateu, Joan Comalat i Francesc X. Butinyà. D'escriptors i estudiosos, el poeta festiu Joaquim Hostench i Torrent (1861-1943) , Eusebi Isern i Dalmau (1896-1981), Frederic Corominas, Pere Verdaguer, Jaume Farriol, Salvador Oliva i J. N. Santaeulàlia, l'historiador A. M. Rigau i el geòleg E.Sanz.

I.