4 Ibers i romans a la vora de l'Estany

14 ,

Es probable que les vores de l'estany estiguessin poblades durant tota la Prehistòria, però en no tenim per ara cap evidència després del neolític antic (La Draga) . El que sí sabem és que els ibers s'assentaren al seu costat sud-oest, damunt un suau turó on més tard es va edificar el Castell de Porqueres. Es tractava d'un poblat important, si s'ha de jutjar pel poc que en sabem, perquè les excavacions arqueològiques que s'hi varen realitzar als anys seixanta i setanta s'ocuparen més dels temples i la necròpolis visigoda que del poblat ibèric.

Sembla segur que el turó estava ocupat per un poblat amb alguns edificis importants, a vegades amb columnes, i un mur de tancament. AI vessant oest hi havia un camp de sitges per a l'emmagatzematge i al del nord una possible necròpolis d'urnes cineràries. Malauradament aquestes escasses notícies no podran mai ser completades, en haver restat el jaciment dins d'una propietat particular. Pels materials arqueològics es pot deduir que es va començar vers el s. VI aC i que va perdurar fins a època tardoibèrica (s. 11-1 aC), quan s'inicia la romanització .

Als ibers es deuen els primers textos escrits (grafits sobre

AI/l'crs i revcrs (/'II/W dracma emporitalla del s. !11 aC apareguda a la COlia de! Reclau Viver (Serinyà).

vasos ceràmics, planxes de plom ), la metal.lúrgia del ferro, la ceràmica a torn, i un primer sistema monetari imitat de models grecs i romans. El poblament ibèric de la comarca, centrat al voltant dels oppida o poblats fortificats, s'ha de relacionar amb les tribus indiketes. Els pobles ibèrics foren els primers que s'obriren al comerç mediterrani i entraren de ple en la història clàssica dels textos grecs i llatins.

De totes maneres, serà amb la romanització, completada amb poc temps (entre el s. 11 -1 aC),

quan el Pla de l'Estany adoptarà un sistema de poblament i de comunicacions viàries, que quedarà força estable fins a l'actualitat.

Amb la romanització, impulsada des d'Empúries pels exèrcits i colons romans, la població indígena abandonà els poblats aturonats i ocupà intensament les planes i valls amb vil.les agrícola-ramaderes, si milars a les masies. L'administració i la defensa es confiaren a les ciutats properes, com ara Gerunda.

Els vestigis romans a la comarca són molt nombrosos. D'entre ells els més importants són el forn ceràmic d' Ermedàs (Cors) , l'assentament d'aquesta època (s. I dC) del Mas Castell de Porqueres, que se superposa al poblat ibèric, i sobretot la vil.la romanovisigoda de Vilauba (Camós). Vilauba, segons les excavacions sistemàtiques realitzades des de 1978 i que encara continuen (1992), és una vil.la romana que comença al s.1 aC i s'abandona sense violències vers el s.VII dC, just abans de la conquesta sarraïna. S'hi ha excavat part d'una zona urbana o d'habitatge (s. I-III dC) i part d'una zona rústica o industrial (s. IV-VII), on es fabricava oli.

El nom de Banyoles

És possible que en època

romana hi hagués alguna mena

de banys públics a la zona de

Banyoles. sobre les terrasses travertíniques. per damunt dels

ruguamolls. D'aquí pot venir el

nom primitiu de Banyoles,

derivat de la paraula llatina

Balneolae que significa banys

petits.

El primer topònim conegut és el de Baniolas, documentat en

el precepte de Lluís el Pietós (822 dC). Posteriorment el nom

sofrird diverses modificacions, en època medieval i moderna. fins a arribar a la grafia actual

de Banyoles.

En aquesta darrera s'hi han localitzat restes de premses i cisternes , mentre que a la primera s'hi ha excavat una capella familiar, d'on es recuperaren tres figures de bronze (els déus Fortuna, Mercuri i Lar), i un rebost farcit d'objectes. Vilauba és el millor exemple d'una intervenció arqueològica continuada a la comarca i la que ha proporcionat resultats més brillants.

Estatlleta de la deessa Fortl/lla

trobada a la vil. la

romana de Vilallba (Camós).