AI/l'crs i revcrs (/'II/W
14
, s probable que les vores de l'estany estiguessin poblades durant tota la Prehistòria, però en no tenim per ara cap evidència després del neolític antic (La Draga) . El que sí sabem és que els ibers s'assentaren al seu costat sud-oest, damunt un suau turó on més tard es va edificar el Castell de Porqueres. Es tractava d'un poblat important, si s'ha de jutjar pel poc que en sabem, perquè les excavacions arqueològiques que s'hi varen realitzar als anys seixanta i setanta s'ocuparen més dels temples i la necròpolis visigoda que del poblat ibèric.
E
Sembla segur que el turó
estava ocupat per un poblat amb alguns edificis importants, a vegades amb columnes, i un mur de tancament. AI vessant oest hi havia un camp de sitges per a l'emmagatzematge i al del nord una possible necròpolis d'urnes cineràries. Malauradament aquestes escasses notícies no podran mai ser completades, en haver restat el jaciment dins d'una propietat particular. Pels materials arqueològics es pot deduir que es va començar vers el s. VI aC i que va perdurar fins a època tardoibèrica (s. 11-1 aC) , quan s'inicia la romanització . Als ibers es deuen els primers textos escrits (grafits sobre
dracma emporitalla del s. !11 aC apareguda a la COlia de! Reclau Viver (Serinyà).
vasos ceràmics, planxes de plom ), la metal.lúrgia del ferro, la ceràmica a torn, i un primer sistema monetari imitat de models grecs i romans. El poblament ibèric de la comarca, centrat al voltant dels oppida o poblats fortificats, s'ha de relacionar amb les tribus indiketes. Els pobles ibèrics foren els primers que s'obriren al comerç mediterrani i entraren de ple en la història clàssica dels textos grecs i llatins. De totes maneres, serà amb la romanització, completada amb poc temps (entre el s. 11 -1aC) ,
