3 minute read
3· La Draga: un hàbitat lacustre neolític
La localització d'un assentament lacustre del neolitic antic a La Draga, al centre de la banda est de l'estany, ha estat la troballa prehistòrica més espectacular dels darrers temps al Pla de l'Estany. La bona conservació dels materials arqueològics orgànics (fauna, granes de cereals, fusta), gràcies al medi humit en què es troben, el fan un dels jaciments més interessants d'aquesta època a Catalunya.
AI principi de maig de 1990, es varen localitzar fragments de sílex entre les terres remogudes per màquínes excavadores en el sector nord-oest de La Draga. Pocs dies després s'hi va iniciar una prospecció d'urgència que va delimitar el jaciment i el va situar en el neolitic antic. Donada la seva importància, la seva excavació sistemàtica d'urgèncía es va iniciar a l'estiu de 1991. Els resultats obtinguts en els 240 m' excavats han superat totes les previsions inicials.
Advertisement
L'assentament neolitic de La Draga estava a pocs metres de la vora de l'estany i ocupava una superfície de més de 5000 m' . Devia constar de 4 o 5 cabanes i de diversos graners, aquests darrers de forma oval i enllosats. Semblen construïts directament sobre les sorres travertíniques i no sobre
Excm'aciol/s arqueològiques al jadmem I/eolític de la Draga. juliol de 1991
plataformes, tal com és conegut en altres hàbitats lacustres.
Per a la seva construcció es feren servir pals i estaques de roure amb els extrems apuntats, que s'enfonsaven 2 m díns del travertí i que poden haver sostingut estructures aèries de 4 o 5 m d'alçària. D'aquests pals de fusta se n'ha conservat un bon tros de la seva part enfonsada, a partír del nivell freàtic permanent, a uns 60-70 cm per sota del sòl arqueològic. És la primera vegada en l'estudi de la Prehistòria de Catalunya que es recuperen estructures
de fusta. Per a la seva conservació s'ha construït, tocant al jaciment, un dipòsit dins el travertí que reprodueix les condicions ambientals en què han estat els darrers 7.000 anys. La seva restauració s'ha confiat al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Girona i el seu estudi al laboratori de dendrocronologia de Neuchàtel (Suïssa).
Dins la mateixa àrea excavada es varen localitzar més de 30 focs culinaris i un zona d'abocador. Aquesta darrera contenia una gran quantitat de restes de fauna i de materials arqueològics, dins d'una cubeta plena de carbons i de sediments orgànics.
Els focs eren cubetes d'I a 1,5 m de diàmetre. En unes s'hi cre mava només llenya -per a fregir-, i en altres s'hi escalfaven rierencs, que, una vegada calents, es posaven en recipients ceràmics plens d'aigua per a fer bullir els aliments. Dins d'aquests focs , i també en gerres al seu costat, s'han trobat moltes granes carbonitzades de blat i ordi, que devien ser torrefactades per a la seva consumició. Els milers de granes carbonitzades i les restes de fauna recuperades a La Draga són un dels elements més destacables del jaciment. Segons els primers estudis, es pot assegurar la presència de bou, ovella, cabra i porc domèstics, i de bou, cérvol, cabirol, llop i senglar, entre les espècies salvatges.
Els objectes arqueològics han aparegut essencialment dins dels focs i a l'abocador. A més de vasos de ceràmica feta a mà i decorada amb una petxina (Cardium edule), s'han recollit nombroses eines de pedra polida, eines de sílex, estris d'os o de banya i objectes d'ornament. D'aquests darrers destaquen els anells d'os, els braçalets de calcita i denes de collaret de petxina i d'esteatita. Potser les peces més peculiars són els fragments d'una agulla i d'un vas cilíndric de marbre fi.
Les primeres datacions radiomètriques confirmen una cronologia del V mil.lenni aC per a l'assentament lacustre de La Draga, situable en una fàcies Cardial del neolític antic.
