6 L'apogeu del monestir benedictí

La jurisdicció del monestir de Sant Esteve de Banyoles creixia a mesura que ho feien les noves colonitzacions, les unions dels priorats de Finestres i del Montseny i les donacions comtals. En el s. IX incorporà sant Pere de Rodes i en el s. X el Castell de Taià (Serinyà).

Fou, però, en el s. XI quan el seu poder arribà al punt culminant. Les possessions del monestir eren enormes. En tenia a la comarca de Banyoles, als comtats de Girona, Besalú, Empúries, Barcelona i Cerdanya-Rosselló. A l'Empordà les seves propietats estaven disseminades per 113 termes diferents. L'abat, sempre de noble llinatge, per drets senyorials era el senyor de Banyoles. Es tractava d'un senyor eclesiàstic, i per tant, el seu poder abraçava el camp civil , el religiós i el militar.

Com a senyor civil concorria primer a les dietes de França i després a les Corts catalanes, controlava el mercat local, tenia el monopoli del forn (només es podia coure pa en el seu), de la carnisseria (mantenia el dret exclusiu de vendre carn), entre d'altres.

Capirell i àbac romànic de l'al/tic c1alls/re del monesTir de Sant Esteve de Banyoles (s. XI).

Cobrava a tota la població, a canvi del dret d'utilització de la propietat (cases, masos i aprofitament de les aigües) certes quantitats de blat o cereals, oli, gallines o altres animals, raïms, vi, diners o prestacions de treball.

Imposava contribucions. Cobrava un peatge als vianants

per passar pels camins amb ase, cavallo mula; regulava els pesos i les mesures (el poble havia de fer servir les mesures de l'abat) i tenia el dret exclusiu de notaria i escrivania.

Podia jutjar els seus súbdits. Nomenava els batlles (oficials de la justícia), tenia jutge, tribunal propi i tres presons. Capturava delinqüents, executava sentències, prenia les primeres apel.lacions, nomenava tutors , detenia, processava, empresonava, aplicava turment i assots, marcava al front, multava i expul sava, sovint era jutge i part. Difícilment els banyolins veien respectats llurs drets quan es tractava de pl edejar contra l'abat. El seu poder jurisdiccional permetia que dins la vila i el seu terme se suprimís l'exercici de la jurisdicció per part dels oficial s reials, excepte la del procurador del rei i la del batlle general de Catalunya. El rei manà, l'any 1345, que els homes de la jurisdicció reial testifiquessin davant la Cúria (tribunal) de Banyoles en els crims de competència del monestir.

Com a senyor militar, l'abat feia la lleva de les tropes (dret d'host i cavalcada) i era el cap de les tropes banyolines. A més, era senyor de castells , com el de Porqueres que comprà en el s. XII I.

En tant que senyor eclesiàstic, anava als concilis provincials. Obligava els súbdits a assistir a missa i rebre els sagraments a l'església del monestir, que era la parroquial. Nomenava els capellans (curats) de Santa Maria dels Turers i exercia el dret d'excomunicar els vilatans.

El monestir restava exempt de la jurisdicció episcopal ordinària i depenia de la Santa Seu. En el s. XV I, l'abat rebé del papa Climent VII I la facultat d'usar mitre, anell i altres insígnies pontificals , que agregà al bàcul.

No poques vegades va fer servir tots aquests poders senyorials per a defensar els seus interessos en contra dels vilatans que se li oposaven.

B A

Casa típica medieval banyolil/a. segolls

J. Moner.

A

B A