20
a jurisdicció del monestir de Sant Esteve de Banyoles creixia a mesura que ho feien les noves colonitzacions, les unions dels priorats de Finestres i del Montseny i les donacions comtals. En el s. IX incorporà sant Pere de Rodes i en el s. X el Castell de Taià (Serinyà).
L
Fou , però, en el s. XI quan el seu poder arribà al punt culminant. Les possessions del monestir eren enormes. En tenia a la comarca de Banyoles, als comtats de Girona, Besalú , Empúries, Barcelona i Cerdanya-Rosselló. A l'Empordà les seves propietats estaven disseminades per 113 termes diferents.
Capirell i àbac romànic de l'al/tic c1alls/re del monesTir de Sant Esteve de
Banyoles (s. XI ).
L'abat, sempre de noble llinatge , per drets senyorials era el senyor de Banyoles. Es tractava d'un senyor eclesiàstic, i per tant, el seu poder abraçava el camp civil , el religiós i el militar. Com a senyor civil concorria primer a les dietes de França i després a les Corts catalanes, controlava el mercat local, tenia el monopoli del forn (només es podia coure pa en el seu), de la carnisseria (mantenia el dret exclusiu de vendre carn), entre d'altres.
Cobrava a tota la població, a canvi del dret d'utilització de la propietat (cases, masos i aprofitament de les aigües) certes quantitats de blat o cereals, oli, gallines o altres animals, raïms, vi, diners o prestacions de treball. Imposava contribucions. Cobrava un peatge als vianants
