3 minute read
26· Sanitat i beneficència
,-AJZ a;4 .........
L' antic règim tenia les seves maneres d'atendre els pobres. L'any 1306 Guillem Reixach, juntament am b altres veïns, fundà la Pia Almoina. Els jurats o dos procuradors seus col. lectaven fruits i rèdits per comprar gra i roba que es repartia entre els necessitats que acudien cert dia a l'església de Santa Maria dels Turers. Comprà la campana i el rellotge de Santa Maria, pagava el mestre de gramàtica i dotava els orfes i les filles de pares necessitats. En el s. XIX, amb la desamortització, deixà d'existir.
Advertisement
Els gremis i confraries ajudaven els seus associats, l'Hospital tenia cura dels malalts pobres i s'instituí un sistema per a aj udar a casar les filles de famílies pobres. El 1689, la Universitat decidí crear una institució, amb rendes pròpies, per a dotar les donzelles pobres de la vila. Es dotaria, cada any, les tres primeres que es casessin i una de forastera que hagués servit en la vi la un mínim de dos anys.
En el s. XIX tots aquests sistemes de beneficència desaparegueren i foren substituïts per altres: les suscripcions populars, el repartiment de pa i sopa i les vetllades benèfiques. S'optà per crear una Junta Municipal de Beneficència i es
AI//ic escorxador municipal sililat al carrer dels Valls (dal'am fa porra de la Cooperativa
Agrícola).
constituïren associacions vinculades a l'Església. A partir del 1891 les germanetes dels Vells Desemparats (començà amb du es germanes i dues velles) cobriren el camp d'atenció dels vellets pobres.
Les condicions sanitàries fins ben entrat el segle XX no eren molt bones: contínuament hi havia epidèmies, la gent vivia amuntegada en cases petites i mal ventilades, sovint s'adulteraven els aliments, es tirava els an imals morts a la via públ ica i no hi hagué clavegueram fins als anys
trenta. Per a millorar-les es formà una Junta de Sanitat amb representació de metges, farmacèutics, veterinaris i càrrecs municipals.
En el control sanitari feien un paper molt important els metges (el metge municipal socorria els pobres), els farmacèutics, les llevadores i els veterinaris. Veritables nissagues familiars ocuparen els càrrecs municipals de metge (els Mascaró, Corominas, Fontanet, J. Genover, J. Gabañach, LI . Juncà), de farmacèutic (Alsius, Masgrau, Boadella) o de veterinari (Massanella, Gratacós Massanella, Bramon, Comas, J. Vidal). Així mateix, cal destacar les llevadores M. Corominas, J. Casas, C. Funtané, F. Font, C. Gratacós, M. Montsalvatge i C. Rius que ajudaren a néixer molts banyolins.
L'escorxador municipal era imprescindible per a controlar la qualitat de les carns destinades al consum. L'any 1847 es desamortitzà el situat a la plaça de la Vila Vella (pI. del Teatre). El 1887 se'n construí un de nou al ci dels Valls (davant la porta de la Cooperativa Agrícola) , però no tenia aigua, ni clavegueres i resultà petit. L'actual escorxador, obra de l'arquitecte F. Figueras, data de l'any 1936. Aviat es creà el càrrec d'inspector de la carn, més tard anomenat veterinari, per vigilar la qualitat de la carn i dels aliments en general.
Del cementiri , abans del s. XVIII, en tenia el dret exclusiu el monestir i tothom havia de ser enterrat davant l'església. El 1786, el rei Carles III concedí permís a l'Ajuntament per a construir-ne un de municipal i el monestir va perdre el privilegi. En 1793 fou beneït. Estava situat on ara hi ha l'escorxador municipal. L'actual fou inaugurat, e11913, a l'Olivet d'en Duch, prop del Convent Vell. En aquella època es produí una polèmica entre els partidaris que fos religiós i els defensors de la seva laïcitat (amb possibilitat d'enterrar ateus o gent d'altres religions).
Actualment la sanitat ha normalitzat la seva situació després de la inauguració de l'Ambulatori de la Seguretat Social al passeig Mn. Constans (1981) i el paper que desenvolupa la Creu Roja local.
Primera pàgina del Llevador de la Pia Almoina
(any 1691).
r que eco
BeIs P ronlens . la. Vflade,B%01as:
adverunt que. relldas L 1ue :l'Ii lla d l:-an en poffeClo de: c.obrc\rce I <\s qu:.Vs COll !1<1.1l db lo llevador cie! Arxiu-