2 minute read
9· Recs i molins
Banyoles fou, des del principi, el mercat de la seva comarca i un centre comercial i industrial. No podia ser un lloc preeminentment agrícola, ja que, a causa dels aiguamolls, els terrenys de la banda sud-est de l'estany no eren gaire propicis ni a l'agricultura cerealista ni a la ramaderia.
En el s. XIV hi havia arquers, mestres de cases (paletes), fusters, ferrers, basters, cardadors, soguers, pedrers, especiers, calceters, daguers, paraires, drapers, teixidors, mercaders, cirurgians, apotecaris, notaris ...
Advertisement
Entre els segles IX i X I es construïren els recs. Primer fou el rec de Palaus o "Dos Rechs" (de ca n'Hort i d'en Teixidor); després, per dotar de la força de l'aigua els molins, el de les Forques (Rec Major) i el de "la Canela sobre los Canyers" (Figuera d'en Xo). Més tard es constru í el de Guèmol per regar els camps del pla de Banyoles.
Gràcies a la força de l'aigua
Fil /Cstra
d'1I110 casa gòtica hanyolina, a la placeta de la Fom.
que movia els molins pogué prosperar la indústria. Tenim notícia de l'existència de molins prop del monestir l'any 1017.
En el s. XII Banyoles és un dels principals centres drapers de Catalunya. Els molins es localitzaven sobretot al rec Major. Es disposava d'aigua, matèria tintòria (safrà) i llana (ovelles). Els "draps banyolesos" eren molt famosos
i s'exportaven a tota la Mediterrània.
També en el s. XII aparegueren el primers molins blanquers. L'auge d'aquesta indústria féu possible la compra (1253), per part de la vila, del privilegi del roldor (herba que es molia per a l'adob de les pells). Altres activitats importants eren el tint, els teixits (el 1279 Joan Dusay tenia un obrador) i els molins fariners.
Els rics burgesos i prohoms banyolins posseïen molins i propietats agràries. Guillem de Guixeras, Arnal de Mercadal, Guillem Pere Despujol, Bernat i Tortosa de Rec (aquest últim amb masos a Porqueres i ciutadà de Girona), Guillem de Reixach (amb masos a Mieres), Jaume de Puig i Pere d'Usall eren propietaris de molins drapers i fariners.
La força econòmica de la població en aquesta època era evident. De Banyoles sorgiren el canvistes d'Usall (membres del Consell de Cent de Barcelona, cambrers i banquers del rei), els Mitjavila (mercaders i banquers del rei amb interessos a tota la Mediterrània i a Flandes), i passaren per aquí els Sesfonts, rics drapers de Barcelona, originaris de Peralada.
La Llotja del Tint
És un edifici gòtic civil del s. XV, destinat al tint de les
robes o teixits de llana que es
fabricaven a Banyoles. Es a prop de la Pia Almoina, en el
barri antic. Originalment era de
planta rectangular, d'un sol pis.
La coberta, de dues aigües, se
sostenia amb tres arcades ogivals situades a l'eix ce.ntral.
L'entrada antiga, situada a la façana contrària del carrer
Especiatus, es feia a través d'una gran arcada. Al seu
interior hi havia tines excavades a la roca, a banda i banda d'un passadís central. I
Els edificis destinats a tints eren alts perquè es produïen vapors insans que calia evitar.
Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L'aigua de les tines
arribava des del rec Major,
circulava per elles i anava ci parar altre cop al mateix rec.
Malgrat el seu nom actual nO J
sembla que hagi estat mai una llotja de contractació, encara que potser era emprada com a
edifici gremial. .= __ __
