21 Els primers eixamples

AI principi del s.XVlllla vila mantenia la seva forma urbana heretada de l'època medieval. Fins llavors, el creixement demogràfic no havia obligat a trencar els límits de l'antiga muralla. De totes maneres, existien algunes cases i masos a extramurs, situades preferentment en els camins que portaven a la plaça Major, i molins prop dels recs per a aprofitar-ne les aigües. L'expansió econòmica i l'arribada de molts nouvinguts portaren la necessitat de construir noves cases i edificis industrials.

Els primers eixamples.urbans seguiren dos eixos principals que eren el del monestir fins a la carretera de Mieres i el que resseguia l'antiga carretera de Girona cap a Besalú . En aquests dos eixos es construïren la majoria dels nous barris. En canvi, no experimentà cap creixement significatiu la zona que des del monestir anava cap a la carretera de Vilavenut.

En l'eix monestir-carretera de Mieres es trencà el límit de l'antic Portal dels Turers i nasqueren nous carrers seguint

Cases de! carrer d' Ameller

(s. XVIII).

el camí que portava a Guèmol. D'aquesta manera, es formaren la plaça dels Turers, el carrer dels Turers (ci Gran), el de la Divina Pastora i el de Sant Esteve.

També es començà a habitar el carrer del Canat, el de la Rambla i el de l'Estany (actual Vallespirans). Aquesta zona quedava més marginada i fora de la plaça Major, centre de la vila, on vivien els grups benestants. Per això fou ocupada per pagesos,

jornalers, artesans i treballadors amb pocs ingressos econòmics.

L'altre eix de creixement era el que seguia l'antiga carretera de Girona a Besalú. Fins a l'any 1852, quan s'obrí la nova carretera, aquesta passava per l'actual carrer de Girona, co ntinuava per la plaça Major, pel carrer del Mercadal, travessava el portal de Sant Martirià i després transcorria fora de la muralla. Per la banda del carrer de Girona les co n struccions van saltar fora del portal de Girona. Però és a la b anda del carrer Sant Martirià on s'edificà més. A resultes d'això es formaren els carrers Sant Martirià (on al final de tot s'hi construí el cementiri municipal), el carrer Sant Antoni , el carrer de la Canal i el carrer dels Valls. Anaren a viure en aquesta zona sobretot artesans.

Prop del monestir es construí el carrer de l'Ameller. Aquest barri fou edificat en terres propietat del fabricant Francesc Ameller, ja que desitjava donar casa als teixidors que treballaven per a ell. Per aquesta raó totes les cases solen tenir una mateixa forma i dimensions. Hi havia un soterrià amb sortida a un hort, una planta baixa on es col.locava el teler, un entresolat per al menjador-cuina, un pis on hi havia el dormitori i unes golfes on s'assecaven les teles.

Un altre cas semblant és el dels carrers dels Turers, Divina Pastora i Sant Esteve. Aquí les terres eren propietat dels Aniversaris de l'església de Sant Esteve del monestir. Els Aniversaris posseïen moltes terres i alguns masos gràcies a les donacions fetes per particulars per a dir misses pels difunts o per adquisicions posteriors.

En el s. XVIII l'expansió urbana féu més rendible arrendar trossos de terra per edificar-hi cases que no fer-ho per

La plaça dels Turers i el carrer dels Turers (actual carrer J. Verdaguer) al final del s. XIX .

conrear. D'aquesta forma s'obligava a construir les cases amb unes formes i dimensions semblants, més aviat petites, per aprofitar el màxim de terreny. També es calculava deixar un tros , el mínim per passar, com a carrer.

S'establia l'existència d'un hort i la construcció d'una paret de bastant alçària per a evitar que les gallines o algun altre animal domèstic poguessin danyar els camps. Les cases serien ocupades pels sectors socials de pocs ingressos econòmics, com eren els petits pagesos, els jornalers, els artesans i els treballadors .