52
I principi del s.XVlllla vila mantenia la seva forma urbana heretada de l'època medieval. Fins llavors, el creixement demogràfic no havia obligat a trencar els límits de l'antiga muralla. De totes maneres , existien algunes cases i masos a extramurs, situades preferentment en els camins que portaven a la plaça Major, i molins prop dels recs per a aprofitar-ne les aigües. L'expansió econòmica i l'arribada de molts nouvinguts portaren la necessitat de construir noves cases i edificis industrials.
A
Els primers eixamples .urbans seguiren dos eixos principals
Cases de! carrer d' Ameller (s . XVIII).
que eren el del monestir fins a la carretera de Mieres i el que resseguia l'antiga carretera de Girona cap a Besalú . En aquests dos eixos es construïren la majoria dels nous barris. En canvi, no experimentà cap creixement significatiu la zona que des del monestir anava cap a la carretera de Vilavenut. En l'eix monestir-carretera de Mieres es trencà el límit de l'antic Portal dels Turers i nasqueren nous carrers seguint
el camí que portava a Guèmol. D'aquesta manera, es formaren la plaça dels Turers, el carrer dels Turers (ci Gran), el de la Divina Pastora i el de Sant Esteve. També es començà a habitar el carrer del Canat, el de la Rambla i el de l'Estany (actual Vallespirans). Aquesta zona quedava més marginada i fora de la plaça Major, centre de la vila, on vivien els grups benestants . Per això fou ocupada per pagesos ,
