5· El naixement de Banyoles

tH M .r r

16 Malgrat que Banyoles s'ha de considerar una fundació carolíngia de nou encuny, formada a través de la colonització benedictina d'inicis del s. IX, no és menys cert que la zona havia estat repetidament freqüentada anteriorment. A més de la possible existència d'uns banys romans, s'han trobat restes materials d'època romana i visigoda.

Pel que fa als primers, cal recordar que prop de la Porta del Forn es varen recuperar en el subsòl una ara romana de pedra i una terracotta que representa un cap d'August, el primer emperador romà. Aquesta mena d'altars eren usuals en les cruïlles dels camins romans. Aquest i altres indicis (fragments ceràmics, una agulla d'os, etc.) ens assenyalen que per Banyoles devia passar una via secundària en el s.1 dC.

Quant als segons, comptem des del maig de 1980 amb l'evidència d'una probable basílica visigoda (s. VI-VII dC), localitzada sota el paviment del monestir de Sant Esteve, davant del presbiteri romànic. Aquest temple, construït amb murs de 60 cm, com és normal en època romana-visigoda, duia la part externa estucada. Per sobre de l'estuc s'hi havien dibuixat carreus irregulars, per tal de simular un parament important.

Plama de !' església i d'altres dependències del monestir de Sam Esreve de Banyoles (ss. IXXVIII), segons 1. Moner.

AI costat esquerre de l'absis es va poder descobrir una absidiola, feta amb murs d'1 m de gruix, a l'estil carolingi, que deu correspondre a la reforma realitzada al s. X (957) per tal de sostenir la nova volta de pedra.

Les importants troballes confirmen plenament el que deia el precepte de Lluís el Pietós (822), on s'esmentava que l'abat Bonitus havia edificat la seva església damunt d'un antic temple quan s'establí a Banyoles a inicis del s. IX. Aquesta primitiva construcció, dedicada a Sant Esteve, es pot

considerar com la pri mera fundació monàstica be nedictina a Catalunya, si és ce rt, tal com diu el document, que Bonitus s'establí a Ba nyoles en època del comte Od iló (801-812), és a dir, ab ans del 812.

La gran reforma del monestir va arribar al s. XI (1086). Ll avors fou quan s'edificà un imponent temple d'estil romànic, amb un claustre del mateix esti l. Els seus absis foren descoberts l'any 1970, sota el presbiteri barroc. En el s. XVIII es construí damunt seu un altre temple de dimensió similar.

AI voltant del monestir s'aplegaren de seguida els primers habitants de Banyoles que restaren durant seg les sota el naixent poder feudal dels abats. Aquests dessecaren els aigu amolls, construïren els recs i posaren els ci ments d'una Banyoles pu ixant.

Arcs de ral/fic mOl/estil' de Sa", Esteve de Banyoles. El primer document

L'li de setembre de 822 el

comte Ramp6 de Girona va obtenir per a l'abat Mercoral un

precepte de Lluís el Pietós, que

confirma la possessió de Banyoles per a aquesta comunitat benedictina.

Heus aquí un fragment d'aquest

document on s'esmenta

Banyoles per primera vegada (reproduït de Mil.lenari de Catalunya, separata de la

Revista de BOflyoles. Sant

Martirià 1988):

... "Per falZl volem que sigui conegut per a la grandesa de tots els llos/res fidels presents i futurs r ¡Llus de quina manera tre baró Ramp6, comte, es dirigí a nOSlra serenitat informanl a llOStra clemència que Wl cert home religiós, de nom BonilUs, havia aconseguit llicència del que fou c;omte

Odiló un cerI l/oc soli/m'i

anomenat Banio/as, que està situat en e/terme de Besalú, on anrigamellf havia estat fundada una església, i allí amb el seu propi esforç havia treballat; en el dit lloc construí una església en honor de Sam Esteve protomàrtir, i edificà habitacions per a monjos i llocs

d'acollimenl per als pobres, i

organitzà els mOl/jos que sota la norma de la religió hi visquessin per sempre" ...