tH M .r r
16
algrat que Banyoles s'ha de considerar una fundació carolíngia de nou encuny, formada a través de la colonització benedictina d'inicis del s. IX, no és menys cert que la zona havia estat repetidament freqüentada anteriorment. A més de la possible existència d'uns banys romans, s'han trobat restes materials d'època romana i visigoda.
M
Pel que fa als primers, cal recordar que prop de la Porta del Forn es varen recuperar en el subsòl una ara romana de pedra i una terracotta que representa un cap d'August, el primer emperador romà. Aquesta mena d'altars eren usuals en les cruïlles dels
camins romans. Aquest i altres indicis (fragments ceràmics, una agulla d'os, etc.) ens assenyalen que per Banyoles devia passar una via secundària en el s.1 dC. Quant als segons, comptem des del maig de 1980 amb l'evidència d'una probable basílica visigoda (s. VI-VII dC), localitzada sota el paviment del monestir de Sant Esteve, davant del presbiteri romànic. Aquest temple, construït amb murs de 60 cm, com és normal en època romana-visigoda, duia la part externa estucada. Per sobre de l'estuc s'hi havien dibuixat carreus irregulars, per tal de simular un parament important.
Plama de !' església i d'altres dependències del monestir de Sam Esreve de Banyoles (ss. IXXVIII), segons 1. Moner.
AI costat esquerre de l'absis es va poder descobrir una absidiola, feta amb murs d'1 m de gruix, a l'estil carolingi, que deu correspondre a la reforma realitzada al s. X (957) per tal de sostenir la nova volta de pedra. Les importants troballes confirmen plenament el que deia el precepte de Lluís el Pietós (822), on s'esmentava que l'abat Bonitus havia edificat la seva església damunt d'un antic temple quan s'establí a Banyoles a inicis del s. IX. Aquesta primitiva construcció, dedicada a Sant Esteve, es pot
