2 minute read
18· Gremis i confraries
La gent dels oficis creà els gremis i confraries per defensar llurs interessos materials i espirituals.
A Banyoles necessitaven el permís de l'abat per a constituir-se i, fins al s. XVIII, se'ls obligava a tenir la seu a l'església de Sant Esteve.
Advertisement
Els menestrals del mateix ofici es reunien a la capella de l'església on tenien la seu. Pagaven una petita suma anual amb la qual ajudaven els treballadors vells o malalts, llurs vídues i llurs filles, les quals rebien un dol. Mantenien enceses les llànties a la capella del seu sant patró, celebraven la festi vitat pròpia, acompanyaven el viàtic i els cadàvers dels membres del gremi, i portaven la bandera, els cordons o les torxes de la confraria en les processons.
Els confrares es dividien en mestres, jornalers i aprenents. Resultava imprescindible tenir casa i família a la vila. Imposaven limitacions a l'intrusisme professional i controlaven la quantitat i qualitat dels productes. Les regien normalment dos pabordes, renovables cada any, i dos oïdors de comptes (comptables).
A la vila existien les confraries dels sabaters, blanquers i assaonadors; la dels sastres i
Imarge de sal/ta LllÍcia, a la dreta, patrona de la confraria dels sastres ; calce/ers.
calceters; la dels teixidors de lli i llana; la dels ferrers, serrallers, calderers, traginers, fusters , mestres de casa (paletes) i soguers; i la dels paraires i fabricants de llana.
En el s. XVIII , en perdre poder l'abat, moltes d'elles passaren a tenir la seva seu a l'església de Santa Maria dels Turers.
La majoria foren fundades abans del s. XVI. Tenien llurs sants patrons: sant Marc i sant Crispí els sabaters i blanquers; sant Martí i santa Llúcia els sastres i calceters ; sant Eloi els ferrers , fusters i mestres de casa ; sant Joan Baptista els
paraires. El patró dels teixidors de lli i llana, confraria més tard dividida en dos, fou sant Esteve. Posteriorment, els teixidors de llana tingueren sant Antoni Abat i els de lli els sants Fèlix i Just.
La de paraires i fabricants de llana era una de les més riques, ja que posseïa un molí retorcedor i un estricador.
Les confraries desaparegueren en el s. XIX, però la seva experiència serví als treballadors i artesans a l'hora d'organitzar-se en societats mutuals i obreres. No és cap casualitat que al final del
Els sabaters
La Confraria de sabaters,
blanquers i assaonadors veié
aprovades, l'any 1599, per l'abat
Banomeu de Montagut i Vallgomera, unes noves ordinacions on es reglamentaven les condicions d'ingrés, els òrgans directius, els drets i obligacions i s'imposaven sancions als infractors.
.. ,"hem que ningun sabater ni
s. XIX, els obrers més ben organitzats fossin els blanquers, els treballadors tèxtils i els paletes.
assahonador no puga tall ar, cosir ni solar sabates dins la present vila ni tennells de aquella fora de sa casa ( ... ) Item, que no sie ningun sabater ni altre persona no habitant de dita vi la y axi o
altrament no confrare de dita vila ( .. ,) no gose ni presumesca vendre sabates en gros ni a menut ni altrament en la present vila exceptats los dimecres y dies de
fira de dita vila." ...
Pergamí del2l d'agost de 1599. Arxiu del Monestir de Banyoles .
Plaça de les Rodes al filial del s. XIX. Les rodes de /' esquerra
servien per a fer cordes de cànem. 47
