Imarge de sal/ta 46
a gent dels oficis creà els gremis i confraries per defensar llurs interessos materials i espirituals.
L
A Banyoles necessitaven el permís de l'abat per a constituir-se i, fins al s. XVIII, se'ls obligava a tenir la seu a l'església de Sant Esteve. Els menestrals del mateix ofici es reunien a la capella de l'església on tenien la seu. Pagaven una petita suma anual amb la qual ajudaven els treballadors vells o malalts, llurs vídues i llurs filles, les quals rebien un dol. Mantenien enceses les llànties a la capella del seu sant patró, celebraven la festi vitat pròpia,
acompanyaven el viàtic i els cadàvers dels membres del gremi, i portaven la bandera, els cordons o les torxes de la confraria en les processons. Els confrares es dividien en mestres, jornalers i aprenents. Resultava imprescindible tenir casa i família a la vila. Imposaven limitacions a l'intrusisme professional i controlaven la quantitat i qualitat dels productes. Les regien normalment dos pabordes, renovables cada any, i dos oïdors de comptes (comptables). A la vila existien les confraries dels sabaters, blanquers i assaonadors; la dels sastres i
LllÍcia, a la dreta, patrona de la confraria dels sastres ; calce/ers.
calceters; la dels teixidors de lli i llana; la dels ferrers, serrallers , calderers, traginers, fusters , mestres de casa (paletes) i soguers; i la dels paraires i fabricants de llana. En el s. XVIII , en perdre poder l'abat, moltes d'elles passaren a tenir la seva seu a l'església de Santa Maria dels Turers. La majoria foren fundades abans del s. XVI. Tenien llurs sants patrons : sant Marc i sant Crispí els sabaters i blanquers ; sant Martí i santa Llúcia els sastres i calceters ; sant Eloi els ferrers , fusters i mestres de casa ; sant Joan Baptista els
