15· Els Menuts de Banyoles

40 Entre els segles XVI XVII la inestabilitat política i social era i molt marcada. Les continuades guerres deixaren les arques municipals exhaustes. El Comú es veié obligat a demanar al rei la facultat de poder emetre moneda per pagar els deutes i consolidar les muralles. D'aquesta manera, es bateren els Menuts i les peces de cinc sous i de cinc rals.

L'any 1599 Banyoles rebé, del rei Felip III, el privilegi d'encunyar els Menuts que tenen aquest nom per la seva poca grandària, uns 12 mil.límetres de diàmetre, i per tractar-se d'una moneda corrent, diner de billó, i de baixa llei. És de coure amb un petit percentatge d'argent. Aquest privilegi, l'havien sol.licitat la Universitat (Ajuntament) i l'abat conjuntament, moguts per la necessitat de reconstruir les muralles i pagar els deutes calculats en 15.000 lliures. Només es donà permís d'encunyar moneda per valor d'aquesta quantitat. Solament podia circular a Banyoles i a la sots-vegueria de Besalú. Per a poder batre la moneda fou necessari comprar dues cases al carrer Sant Pere, que eren propietat de l'apotecari Benet Anglada, i s'encarregà al mestre argenter Pere Stivill el control de la seva fabricació.

Revers d' 1111 Mel/ut de Banyoles. Es veu c!aramem el cap de frare que serví de

conrrasegelfat.

L'encunyació començà l'any 1600 i acabà el 1605, quan la gran quantitat de moneda falsa forçà el municipi a renunciar al dret de fabricar-ne més. Tot i així, se'n va fer més quantitat de la permesa pel privilegi, ja que se'n feren per valor de 47.000 lliures. Per a diferenciar les autèntiques de les falses, que havien de ser destruïdes, fou necessari contrasegel lar els Menuts autèntics. Com a contrasegellat s'elegí un cap de frare, segurament per influència del monestir.

Als Menuts, a la cara principal sempre hi figura el cap del rei

Felip III. Del revers hi ha dues modalitats. En una apareixen desunides les línies de l'angle superior de l'escut d'armes de Banyoles i en la seva obertura hi figura la lletra B (distintiva de la ciutat). En l'altra, la lletra B es troba dins l'escut d'armes i les línies de l'angle superior de les armes estan unides.

L'altra ocasió en què Banyoles tornà a encunyar moneda pròpia fou durant la Guerra dels Segadors. Les exigències de la guerra feren imprescindible emetre monedes per poder fer front a les despeses extraordinàries. Les peces, d'argent, són les de cinc rals i les de cinc sous. Es fabricaren l'any 1641. A la cara principal totes porten la llegenda de Principat i l'escut de Catalunya. El revers de les de cinc rals varia. En unes hi ha una creu amb l'escut d'armes del municipi al mig i, en les altres no hi figura aquest escut. Les monedes de cinc sous són com les de cinc rals amb l'escut d'armes al centre. Es desconeix si hi havia altres tipus de monedes i quantes se'n fabricaren . De totes maneres, se suposa que es deixà de batre'n abans de l'any 1642.

Revers d' /lliti mOlleda de

d llc SOliS amb r esclIl de Banyoles a! mig. El bombardeig de 1655

A les acaballes de la Guerra dels Segadors, un xic abans de la signatura del Tractat

dels Pirineus entre Espanya i

França, Banyoles fou bombardejada ferotgement per les tropes espanyoles del general Diego Caballero.

L'any 1654 les tropes

franceses, en una de les seves moltes incursions, ocuparen la vila i s'hi feren forts fins a

l'any 1655. El 28 de juny

d'aquest mateix any,les tropes espanyoles bombardejaren insistentment les zones fortificades, sobretot el monestir i ¡'edifici de la Pia Almoina.

De resultes d'aÍxò. fou volat el campanar i enderrocada la part que es conservava del primitiu claustre romànic del monestir. Els danys es varen calcular en

27.600 lliures catalanes. També a la Pia Almoina les

bales de canó causaren molts danys, destrossaren una part de la seva galeria gòtica i obturaren el seu pou. La seva

excavació, l'any 1958, va

proporcionar una magnífica sèrie de ceràmica catalana

(segles XIV-XIX), que fou

restaurada per Joan Alsius i

Malagelada.