40
ntre els segles XVI i XVII la inestabilitat política i social era molt marcada. Les continuades guerres deixaren les arques municipals exhaustes. El Comú es veié obligat a demanar al rei la facultat de poder emetre moneda per pagar els deutes i consolidar les muralles. D'aquesta manera, es bateren els Menuts i les peces de cinc sous i de cinc rals.
Revers d' 1111 Mel/ut de Banyoles. Es veu c!aramem el cap de frare que serví de
E
L'any 1599 Banyoles rebé, del rei Felip III, el privilegi d'encunyar els Menuts que tenen aquest nom per la seva poca grandària, uns 12 mil.límetres de diàmetre, i per tractar-se d'una moneda corrent, diner de billó, i de baixa llei. És de coure amb un petit percentatge d'argent.
conrrasegelfat.
Aquest privilegi, l'havien sol.licitat la Universitat (Ajuntament) i l'abat conjuntament, moguts per la necessitat de reconstruir les muralles i pagar els deutes calculats en 15.000 lliures. Només es donà permís d'encunyar moneda per valor d'aquesta quantitat. Solament podia circular a Banyoles i a la sots-vegueria de Besalú. Per a poder batre la moneda fou necessari comprar dues cases al carrer Sant Pere, que eren propietat de l'apotecari Benet Anglada, i s'encarregà al mestre argenter Pere Stivill el control de la seva fabricació.
L'encunyació començà l'any 1600 i acabà el 1605, quan la gran quantitat de moneda falsa forçà el municipi a renunciar al dret de fabricar-ne més. Tot i així, se'n va fer més quantitat de la permesa pel privilegi, ja que se'n feren per valor de 47.000 lliures. Per a diferenciar les autèntiques de les falses, que havien de ser destruïdes, fou necessari contrasegel lar els Menuts autèntics. Com a contrasegellat s'elegí un cap de frare, segurament per influència del monestir. Als Menuts, a la cara principal sempre hi figura el cap del rei
