3 minute read
12 El repoblament de la vila
Apartir de mitjan s. XIV començaren a veure's signes de decadència, iniciada amb les mortaldats de la pesta negra (1348). Vingueren també sequeres, plagues de llagosta, guerres i saq uejos, i terratrèmols (el de 1428 provocà la caiguda de l'església del monestir i d'altres edificis de la vila).
Entre 1367 i 1598 el nombre d'habitants va créixer molt poc. Es passà de 1.590 habitants a 1.750. El comerç i la indústria, fins llavors tan pròsper, decaigué i molts masos foren abandonats.
Advertisement
En contraposició, el poder de la vila s'anava reforçant i prengué protagonisme a l'hora d'aturar la decadència. L'any 1457, a proposta dels jurats, l'abat declarà exempts del pagament d'imposicions per cert nombre d'anys els nou s pobladors i els veïns que reedifiquessin les cases i masos arruïnats i abandonats. El 1500 els jurats concediren franquícies per 10 anys als nous pobladors. En vingueren molts procedents d'Olot, Girona i altres poblacions.
Després de 1303, any de la Carta Municipal, la vila quedà regida per un Consell de prohoms amb 4 jurats i 10 consellers elegits per sufragi directe dels caps de família de la vila i terme, reunits en una
Segell de/s jurats de la vila. amb la imatge
de salli ESfel'e lapidat al celltre. S' ",ililrà e//fre els segles XI\I i XVI II.
assemblea sobirana anomenada La Pro menada. Més tard , l'any 1358, es creà el Consell General, format només per 30 persones, que s'agregà al govern de jurats i consellers. També es constituí el Consell Estret, amb els jurats (poder executiu) i els consel lers (poder consultiu).
Els jurats i consel lers eren escollits de les mans o braços. N'existiren tres o quatre, segons l'època. Hi havia la mà major (composta de ciutadans), la mitjana (mercaders), i la menor (menestrals).
L'abat podia convocar-los quantes vegades desitgés al monestir. Abans de prendre possessió dels càrrecs juraven fide litat a l'abat.
Després de l'any t 370, els jurats i consellers triaven 16 persones dels tres braços per formar el Consell General, i aq uest nomenava al seu torn els nous jurats i consellers. A partir del s. XV s'emprà els sistema de rodolins (elecció a sorts) ja que abans es feia servi r el de cooptació (a dit). AI s. XVI, el primer de gener de cada any se sotmetien a sort les lli stes del Consell General. D'aquest Consell n'havien de sortir nou membres (tres de cada braç) , Els nou electors establien la llista dels quatre jurats i sis consellers.
D'aquesta època (1303) data el primer segell municipal, amb la senyera de la vila de fons i un medalló lobulat, figurant-hi la lapidació de sant Esteve, patró del monestir.
GI/ix pifllGf representam li/I
cOI/seller assegllf.
Es trobà a la Pia Almoina. L'entrada de ,'Abat
L'abat com a senyor feudal, en entrar a la vila per
primera vegada rebia
l 'homenatge i submissió dels habitants, després d'baver j' I
promès respectar els
privilegis de la vila.
L'entrada es feia seguint un ceremonial. d'acord amb el compromís subscrit l'any
1267 de pagar 550 sous per
comprar una mula per aquesta ocasió.
"En esta soIemnidad las autoridades Iocales y los
representantes de las
parroquias del abadiato
acudían al límite del ténnino municipal, en el vecino
pueblo de Mata, donde
aguardaban al nuevo prelada, acompañandole después ha.sta el "Portal de Girona" abierto en la muralla. Actó seguido, atados al freno de la expresada mula uncs
corde les de seda de color
rojo, tiraban de los mismos
los jurados de Bañolas hasta la "Hera de l'Abat", frente al
