Segell de/s j urats de la vila. amb la imatge de salli ESfel'e
34
partir de mitjan s. XIV començaren a veure's signes de decadència, iniciada amb les mortaldats de la pesta negra (1348). Vingueren també sequeres, plagues de llagosta, guerres i saq uejos, i terratrèmols (el de 1428 provocà la caiguda de l'església del monestir i d'altres edificis de la vila).
A
Entre 1367 i 1598 el nombre d'habitants va créi xer molt poc. Es passà de 1.590 habitants a 1.750. El comerç i la indústria, fins llavors tan pròsper, decaigué i molts masos foren abandonats. En contraposició, el poder de la vila s'anava reforçant i prengué
lapidat al celltre. S' ",ililrà e//fre els
protagonisme a l'hora d'aturar la decadència. L'any 1457, a proposta dels jurats, l'abat declarà exempts del pagament d'imposicions per cert nombre d'anys els nou s pobladors i els veïns que reedifiquessin les cases i masos arruïnats i abandonats. El 1500 els jurats concediren franquícies per 10 anys als nous pobladors. En vingueren molts procedents d'Olot, Girona i altres poblacions.
assemblea sobirana anomenada La Pro menada. Més tard , l'any 1358, es creà el Consell General , format només per 30 persones, que s'agregà al govern de jurats i consellers . També es constituí el Consell Estret, amb els jurats (poder executiu ) i els consel lers (poder consultiu).
Després de 1303 , any de la Carta Municipal , la vila quedà regida per un Consell de prohoms amb 4 jurats i 10 consellers elegits per sufragi directe dels caps de família de la vila i terme , reunits en una
Els jurats i consel lers eren escollits de les mans o braços. N'existiren tres o quatre, segons l'època. Hi havia la mà major (composta de ciutadans), la mitjana (mercaders), i la menor (menestrals) .
segles XI\I i XVI II.
