13 La vila i el terme

EI municipi de Banyoles, fins recentment, ha estat tradicionalment dividit entre la vila i el terme.

La vila era el nucli interior de les muralles, mentre que es considerava com a terme la part de fora de les muralles, és a dir, els masos, cases i nuclis disseminats.

Als habitants del terme se'ls tractava com un món apart, com a forans. El terme abastava, per fer-se'n una idea, el mas Puig de la Bellacasa, el mas Trull, el mas Prat (Nocaire), el mas Hort, el mas Teixidor, el mas Pujol (Verdaguer), el mas Palau, el mas Riera, les cases d'en Sala i els veïnats de Lió, Guèmol i Puigpalter. Amb l'expansió urbana cada vegada s'anà reduint més fins a restar inexistent.

AI terme es vivia de manera diferent de com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos. Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d'estatge, la cort, l'hort annex, les terres i les vinyes. Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem , lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls , xais i aviram. Pagaven , en festivitats assenyalades de l'any, unes

Masia de call PlIig de la 8e/lacasa.

prestacions senyorials a l'abat, o altres oficis dependents del monestir, per llurs terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.

La distinció entre dins de la muralla o fora de la muralla provocà una diferència en l'status social dels habitants d'un o altre lloc. Sovint els del terme no gaudien dels mateixos privilegis que els de la vila. Només pagaven certs impostos quan entraven i compraven dins. Contribuïen igual que els forans.

Els privilegis aconseguits pels prohoms de la vila no sembla que beneficiessin especialment

els altres, ans al contrari els deixaven de banda i excloïen. La redempció dels mals usos no i ncloïa molta part de la gent del terme. Els prohoms només es preocuparen de sostreure's ells i els habitants de la vi la de la condició remença, mentre que molts pagesos encara mantenien aquesta condició. L'any 1370 els homes de la vila van pagar per no acudir a la guerra, però n'exceptuaren els residents fora.

Alguns pagesos rics, amb propietats al terme, residien a la vila, o eren ciutadans d'altres viles , per poder conservar terres i sostreure's als impostos ·i inconvenients de la jurisdicció de l'abat. Si llogaven una casa i hi vivien pocs dies cada any se'ls considerava ciutadans. Així podien accedir a la plena llibertat.

Aquesta diferència provocava a vegades lluites. En el s. XIV s'enfrontaren els homes de la vila contra els pagesos de l'abat. Els de la vila sostenien que els pagesos havien de pagar les obres de la muralla, ja que s'hi refugiaven en temps de guerra. En canvi, el pagesos al·legaven que ja havien treballat en els murs exteriors que cenyien el monestir i no volien pagar més. Finalment, acordaren contribuir.

Ben aviat, el terme aconseguí una representació pròpia. L'any 1450 hi hagué una concòrdia entre la vila i els pagesos de la parròquia. A resultes d'això, els pagesos del terme elegien un obrer (encarregat) de l'església de Santa Maria dels T urers. Segurament tingueren una representació més o menys informal. En el s. XVIII dos regidors representaven el terme a l'Ajuntament, un pagès propietari i un altre masover. També constituïren la confraria de Sants Abdó i Senén a l'església de Santa Maria dels Turers. En el s. XIX, un alcalde de barri els representava. Actualment, pel juliol, se celebra la festa del Terme, dedicada als sants Abdó i Senén, anomenats popularment sant Nin i sant Non.

BAi\lOLAS

lQ VlIIa

Dibuix de la vila emmwollado. La muralla marcava e/límit elllre Ja vila i el rerme.

P uertas

Hospitol

Sn . Benda Sn Harrtrian Turers Gerona.

6 Forn

l QuaTre cases