Masia de call PlIig
de la 8e/lacasa.
36
I municipi de Banyoles, fins recentment, ha estat tradicionalment dividit entre la vila i el terme.
E
La vila era el nucli interior de les muralles, mentre que es considerava com a terme la part de fora de les muralles, és a dir, els masos, cases i nuclis disseminats. Als habitants del terme se'ls tractava com un món apart, com a forans. El terme abastava, per fer-se'n una idea, el mas Puig de la Bellacasa, el mas Trull, el mas Prat (Nocaire) , el mas Hort, el mas Tei xidor, el mas Pujol (Verdaguer), el mas Palau , el mas Riera, les cases d'en Sala
i els veïnats de Lió, Guèmol i Puigpalter. Amb l'expansió urbana cada vegada s'anà reduint més fins a restar inexistent. AI terme es vivia de manera diferent de com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos. Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d'estatge, la cort, l'hort annex, les terres i les vinyes. Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat , ordi, civada, mill , cànem , lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs , muls, cavalls , xais i aviram . Pagaven , en festivitats assenyalades de l'any, unes
prestacions senyorials a l'abat, o altres oficis dependents del monestir, per llurs terres i cases. Solien ser treball personal , gallines, ous o altres espècies. La distinció entre dins de la muralla o fora de la muralla provocà una diferència en l'status social dels habitants d'un o altre lloc. Sovint els del terme no gaudien dels mateixos privilegis que els de la vila. Només pagaven certs impostos quan entraven i compraven dins. Contribuïen igual que els forans. Els privilegis aconseguits pels prohoms de la vila no sembla que beneficiessin especialment
