16· Bandolers i abats

La societat del s. XVII tenia de denominador comú les rivalitats entre nobles. La misèria i l'empobriment de petits nobles i camperols va portar al fenomen del bandolerisme. Les parcialitats, afavorides per les jurisdiccions senyorials, acabaven sempre en bregues i aldarulls.

L'abat de Banyoles també s'hi va veure immergit, i utilitzava el bandolerisme per a atemorir els representants de la vila i mantenir els seus privilegis. Es creà una situació violenta per ambdues parts.

Les lluites intestines es produïren durant tot el s. XVII. L'any 1613 fou pròdig en morts: l'assassinat del monjo sotsdiaca Bernat Coronas, a la nit, d'un tret de pedrenyal al pit; i la mort del batlle (oficial de justícia de l'abat) Montserrat Vinyes d'un tret "que le tiraron estando sentado en la puerta de su tienda" els homes del bandoler Joan Artigas, àlies Tixaire.

El 1621 tornaren les morts violentes: morí a casa seva "escolantse de una estocada" el notari Cristobal Crivallés. Un any després assassinaren l'abat Antoni de Cartellà mentre dormia.

L'assassinat de l'abat Cartellà passà quan els enfrontaments

ESCIII I/obiliari de l'abat Amolli de Cal'fellà, assassill(l( l'ally 1622.

entre la vila, Santa Maria dels Turers i el Monestir pel dret a enterrar en cementiri propi estava en el punt culminant i l'abat excomunicava tots els seus contraris.

Es produí l'explosió d'un barril de pólvora col.locat sota el llit de l'abat. La forta explosió no va immutar ningú. La meitat del portal de la casa abacial quedà enderrocat, com també la quadra i la cambra on dormia l'abat, que quedà sepultat per la runa. S'obrí una causa molt confusa, ja que el Senyor de Tortellà havia enviat un avís a l'abat perquè aquella nit no

dormís al convent. Els culpables oficials foren tres monjos, tot i que en un principi s'arrestaren destacats representants de la vila .

El 1624 hi hagué batusses entre l'abat, els monjos i els seus vassalls contra els representants de Santa Maria dels Turers pel dret a guardar les claus de l'església (les guardava el monestir, ja que la seva era l'església parroquial). En aquells moments tothom anava armat. Es produïren morts violentes als carrers fins al 1669: la mort del botiguer Benet Vallocella d'un tret de pedrenyal (1626), l'assassinat del batlle de dos trets de pedrenyal, l'un a la porta de casa seva i l'altre al llit (1640), la mort del monjo dispenser "de una escopetada li tiraren dins lo monestir prop de la cuina" (1651 ).

L'abat intervingué a favor de bandolers en alguna ocasió. Quan el famós bandoler Joan de Serrallonga fugí cap a F ran ça portava una carta de recomanació de l'abat Antoni de Mantilla.

Entre 1676 i 1688 l'abat Antoni de Planella i de Cruïlles se serví de manera més directa dels bandolers per a enfrontarlos als representants de la vila. Es cometeren actes delictius i el batlle no volgué administrar justícia "per esser los delinquents de casa del Senyor Abat" .

Un dia de mercat de l'any 1681, Josep Cudinach de Mieres, amb quatre o cinc homes més de mala vida, anaren a la plaça abrigats amb capes i dues pistoles cada un. El batlle digué que eren homes seus i que els havia donat llicència per a portar pistoles. Aquests bandolers van voler matar Francesc Buigues (notari ), però no pogueren. Finalment, escaparen disparant trets de pistola i s'amagaren a l'església del monestir. El batlle els deixà escapar.

Portal de l'abadia de!

mOllest;r de , ..

Salli Esteve de Banyoles

(s. XVIII) .