ESCIII I/obiliari de
l'abat Amolli de
42
Cal'fellà, assassill(l(
a societat del s. XVII tenia de denominador comú les rivalitats entre nobles. La misèria i l'empobriment de petits nobles i camperols va portar al fenomen del bandolerisme. Les parcialitats, afavorides per les jurisdiccions senyorials, acabaven sempre en bregues i aldarulls.
L'any 1613 fou pròdig en morts: l'assassinat del monjo sotsdiaca Bernat Coronas, a la nit, d'un tret de pedrenyal al pit; i la mort del batlle (oficial de justícia de l'abat) Montserrat Vinyes d'un tret "que le tiraron estando sentado en la puerta de su tienda" els homes del bandoler Joan Artigas, àlies Tixaire.
L'abat de Banyoles també s'hi va veure immergit, i utilitzava el bandolerisme per a atemorir els representants de la vila i mantenir els seus privilegis. Es creà una situació violenta per ambdues parts.
El 1621 tornaren les morts violentes: morí a casa seva "escolantse de una estocada" el notari Cristobal Crivallés. Un any després assassinaren l'abat Antoni de Cartellà mentre dormia.
Les lluites intestines es produïren durant tot el s. XVII.
L'assassinat de l'abat Cartellà passà quan els enfrontaments
L
l'ally 1622.
entre la vila, Santa Maria dels Turers i el Monestir pel dret a enterrar en cementiri propi estava en el punt culminant i l'abat excomunicava tots els seus contraris. Es produí l'explosió d'un barril de pólvora col.locat sota el llit de l'abat. La forta explosió no va immutar ningú. La meitat del portal de la casa abacial quedà enderrocat, com també la quadra i la cambra on dormia l'abat, que quedà sepultat per la runa. S'obrí una causa molt confusa, ja que el Senyor de Tortellà havia enviat un avís a l'abat perquè aquella nit no
