11 Cairuts i Rodons

eom en altres llocs dependents d'un monestir benedictí, sorgí una divisió en la societat entre els partidaris del monestir i els contraris. A Banyoles s'anomenaren cairuts (quadrats) i rodons.

Els cairuts eren els partidaris del monestir. Aspiraven a conservar els privilegis que aquest tenia sobre el municipi i la parròquia. En canvi, els rodons defensaven la vila i l'església de Santa Maria dels Turers. Pretenien l'absoluta llibertat municipal, restar poder a l'abat i donar més poder religiós a Santa Maria dels Turers. Els enfrontaments començaren molt aviat, però a partir del s. XIII i fins a l'any 1835 foren molt forts i partiren en dos, durant segles, la societat banyolina.

Les lluites més importants es produïren per la parroquialitat de l'església de Santa Maria dels Turers (la parroquial era la del monestir). pel dret de cementiri i d'enterrar els morts (a Santa Maria només s'hi

Porla de /' església de Salli Esteve.

al

cOlI/cnçamenl

del s. XX.

podien enterrar els seus capellans) , per l'elecció dels càrrecs municipals i per les prerrogatives del poder de la vila.

Sovint s'arribava a l'odi, a la violència, al desordre i a l'assassinat. Un exemple va ser quan l'any 1417, en l'elecció de nous jurats i consellers, l'abat Guillem de Pau amb 100 homes armats féu empresonar els electors assistents a l'acte.

El poble se sublevà i contractà alguns mercenaris armats per reforçar la defensa de la vila.

Tots dos bàndols comptaven amb nombrosos partidaris. Se suposa que el bàndol dels rodons era més nombrós i es recolzava sobretot en la clerecia parroquial (curats de Santa Maria dels Turers) i en els burgesos i artesans. El seu cap visible fou la familia d'Ameller.

Formaven els cairuts gent poderosa i rica. Encapçalava el bàndol l'abat i tot el personal del monestir. Els monjos n'eren l'ànima. També hi havia alguns rics propietaris de terres (com els Puig de la Bellacasa i els Trull), persones tradicionalment vinculades als oficis dependents del monestir (batlles, procuradors, batlles de sac), i a les confraries i aniversaris de l'església de Sant Esteve.

.... 4fo."":'" 1 .1.--""1- .....

1..

..... r . .,,-<e I->'-4;,...1.. •• :. ......... .. _,... f.... .• J- ..... -'-;>-.;-t_

-"..... '''-'M' .• ............. I

1 1I ... I .!. ....... «0.1 ....... r' ... ... ............... . 'J'-"" ... ... >"'-'. ;. .--._Jo ....... ...... ". .......................... ......... ........ ,..""(r-_.- ..... ...... 11._ ...... h .•• _ '_'. ... _ .. . .... ....,..,.. ro\. -4 "" ... _ ._' ............. ............ 11"-

_ .. _1:--)....1. r:tJ'

f

.:. •••• '. • ¡-,-"Ol,.... • .... r.."I:_,· ¡J .......... .;.V¡;. .. "' + , .... <s.,.4-. ' . -....

W' ...... t< '-"

Pergamí on l'abat Guillem Ramon subscriu la redempció deis mals usos a favor de la vila de Banyoles (1263).

Els Mals Usos

El 30 de setembre de 1263 l'abat Guillem Ramon vengué la redempció dels mals usos al preu de 6.700 sous de terç als representants de Ja vila.

Els mals usos redimits foren la intestia (el senyor es quedava la meitat dels béns dels morts Sense testar), l'eixorquia (l'abat retenia els béns dels morts sense successió legítima) i Ja cugucia (rebia la meitat dels béns dotals de la muller adúltera).

La redempció només abastà el territori comprès entre l'estany, el Rec Major (fins al Carrer de Girona i La Farga) i els Recs de ca n'Hort i de can Teixidor. Els restants masoS del terme quedaren exclosos.

La redempció excloïa bona part dels habitants del terme, només redimia els de la vila, on I habitaven els fics burgesos i artesans. Molts pagesos no redimiren els mals usos i la condició remença, que impedia I I que el pagès pogués marxar del mas, fins al s. X V.