32
e
om en altres llocs dependents d'un monestir benedictí, sorgí una divisió en la societat entre els partidaris del monestir i els contraris. A Banyoles s'anomenaren cairuts (quadrats) i rodons.
Els cairuts eren els partidaris del monestir. Aspiraven a conservar els privilegis que aquest tenia sobre el municipi i la parròquia. En canvi, els rodons defensaven la vila i l'església de Santa Maria dels Turers. Pretenien l'absoluta llibertat municipal , restar poder a l'abat i donar més poder religiós a Santa Maria dels Turers.
Porla de
/' església de Salli Esteve. al cOlI/ cnçamenl
del s. XX.
Els enfrontaments començaren molt aviat, però a partir del s. XIII i fins a l'any 1835 foren molt forts i partiren en dos, durant segles, la societat banyolina.
podien enterrar els seus capellans) , per l'elecció dels càrrecs municipals i per les prerrogatives del poder de la vila.
Les lluites més importants es produïren per la parroquialitat de l'església de Santa Maria dels Turers (la parroquial era la del monestir). pel dret de cementiri i d'enterrar els morts (a Santa Maria només s'hi
Sovint s'arribava a l'odi , a la violència, al desordre i a l'assassinat. Un exemple va ser quan l'any 1417, en l'elecció de nous jurats i consellers, l'abat Guillem de Pau amb 100 homes armats féu empresonar els electors assistents a l'acte.
