38
ins ben entrat el s. XVI cap orde religiós diferent del de Sant Benet pogué instal.lar-se a Banyoles. L'abat i els monjos del monestir benedictí de Sant Esteve, com a senyors de la vila, no permeteren que se n 'implantés cap altre.
F
L'any 1583, la Universitat (Ajuntament) aprofità que indirectament era l'encarregada de la capella del puig de Sant Martirià per a convidar-hi els frares caputxins. Aquests, de l'orde de sant Francesc, solien dur barba llarga i l'hàbit de color xocolata. Ja feia temps, des del s. XIII, que els franciscans predicaven a l'església de Santa Maria dels
Turers per la quaresma. Amb la seva vinguda, la Universitat intentava buscar un nou contrapès al poder religiós del monestir. El caputxins construïren un convent en el puig de Sant Martirià. Els primers foren fra Salvi Forest d'Hostalrich , fra Bonaventura de València, fra Antony de Castelló i fra Domingo de Castella. El monestir els deixà venir, però sempre que es dediquessin només a predicar i a atendre els moribunds. Els prohibí residir prop de la vila, enterrar en el cementiri del convent i constituir aniversaris o altres confraries a la seva
La placera dels Es/udis. AI COSlat esquerre hi ha edifici del Museu Darder. 01/ abal/s s' aixecà el COllvellf dels pares senlites.
r
església. Aviat, el 1625, la Universitat suplicà llicència al General dels caputxins a Roma per a edificar un convent més a prop, però no hi reei xí. Uns tretze anys després foren substituïts pels pares servites. El 28 de juliol de 1638 arribaren dos pares servites . Se'ls lliurà l'església, les cases i el monestir dels caputxins. Els servites, servents de la Verge Maria, és un orde religiós fundat en el s. XIII segons la regla de sant Agustí. Es dedicaren a la pregària, a
