ViSia aèria del//OII parc de la Draga i de la Vila Olímpica
92
l'any 1991.
el 1900 fins al final de la Guerra Civil el creixement urbà fou molt escàs malgrat l'obertura del ¡>asseig de la Indústria, del ci Alvarez de Castro i la creació, al sudoest, d'una zona residencial.
D
De mica en mica, els pagesos propietaris de petites explotacions anaren disminuint, ja que l'agricultura no resultava tan rendible i en canvi ho era més vendre la propietat per edificar-hi. Des del 1962 fins al 1975 la superfície urbana s'incrementà considerablement en detriment de la rústica. També cresqué el nombre de persones propietaris del seu habitatge, trencant la situació
del segle anterior. La pressió sobre el sòl urbà en aquests anys va ser molt forta. La ciutat es transformà en zona industrial i de serveis. A la dècada dels cinquanta, i més accentuadament als anys seixanta i setanta, la forta immigració portà la construcció dels barris perifèrics, en llocs on els terrenys es podien adquirir a preus més econòmics perquè eren lluny del centre de la ciutat. Es crearen veritables barris marginats. Aquesta contrucció va estar emparada pel Pla General d'Urbanisme del 1957, que preveïa molt poca zona industrial i preparava la ciutat
per a créixer fins a 40 .000 habitants. Entre 1941 i 1954 es construïren els Grups de Sant Martirià i de Santa Maria dels Turers (Cases Barates). Són cases adossades amb un discret jardí. En principi patien d'una manca total de serveis i equipaments que feien necessari recórrer diàriament la distància que separava aquest nucli , avui barri de Sant Pere, del centre de la ciutat. Després es començà a construir el Grup Gimferrer
