90
començament del s. XX anaren desapareixent les blanqueries i les papereries. Només restaren fàbriques, de petites dimensions, de farina, d'oli, de pastes de sopa, de gèneres de punt i de xocolata. N'aparegueren d'aiguardent i sifons, de gel, de rajoles, de cartró, de seda i d'espècies.
A
Durant la primera Guerra Mundial (1914-1919) sorgí la fàbrica J. Gimferrer S. A. (Les Saques) dedicada als sacs de jute, d'espart i de lli. Fins a la dècada dels cinquanta fou la més gran . L'exportació d'alls i la criança de porcs i mules ajudaren a substituir la indústria. Els anys vint i trenta
els alls s'exportaven arreu del món , però entre 1940 i 1950 davallaren coincidint amb el procés d'industrialització. Després de la Guerra Civil naixeren petites empreses de caire familiar que tingueren el seu millor moment a partir dels seixanta. Aquestes indústries eren del ram del metall (bombes d'aigua, torneries, rentadores, cargols), alimentació (xocolata, pollastres, pinsos) i derivats de la fusta (caixes, mobles). Als anys seixanta es produí un fort creixement econòmic. La població ocupada en la indústria i els serveis s'incrementà notablement
L' al/y 1989 UII/cà les seves porres 111/ 0 de les fàbriqlles més emblemàriq ues de la ciulal: Les Saques.
mentre decaigué la dedicada a l'agricultura. La indústria es diversificà i els sectors forts foren els de la construcció, de la fusta, el tèxtil (J. Gimferrer S.A., Castañer S.A. , Molfort's), el metall (Boelsa, Dytsa), les pells adobades (Curtits Ametller S.A.) i l'alimentació (Nutrex, Miquel Callís S.A. , Miquel Juncà S.A., Xocolates Torras). El primer sector en volum d'ocupació industrial ja no és el tèxtil sinó el metall i l'alimentari. Les de material de transport i maquinària creixen vinculades a l'exportació i al capital estranger.
