Mercat a la plaça Major.
58
n àmbit de relació econòmica i social són les fires i els mercats. Es coneix l'existència del mercat a l'Era de l'Abat, l'any 1086. El 1197 el rei posà sota la seva salvaguarda els qui hi acudissin. El mercat servia per a abastar un nucli poblat i per a vendre la producció excedent d'aquell centre.
U
Aviat, el rei atorgà permís a l'abat de fer una fira de vuit dies la setmana de Sant Martí (1243). En el s. XIV es consolidaren els privilegis. El rei Alfons IV concedí el monopoli de mercat fins a una llegua dels entorns (1334) i Pere IV donà, el 1368, el dret
de celebrar les "Fires de Sant Martirià" del 21 al 24 de novembre, que actualment encara s'organitza com un concurs de bestiar rossam. De mercats i fires se n'arribaren a realitzar molts: el Mercat de la Cendra, el de Sant Miquel, el del Tortell, el de les Fruites, la fira dels Reis , la de Santa Tecla, la de Santa Llúcia, la de Sant Martí. Algunes places adoptaren el nom del mercat que hi tenia lloc: la pI. de les Olles (pI. dels Estudis), la pI. de les Patates (pI. de la Font), el Firal del bestiar (pI. del Puig, pI. dels Turers o pI. de les Rodes) o la pI. de les Cols (pI. Major).
Des d'abans de 1681 es fa la Fira de la Mare de Déu d'Agost el dimecres abans del 15 agost. Avui dia n'han sorgit d'altres . L'any 1977 començà la Fira Industrial i Comercial, que més tard, el 1989, ha estat reciclada com a Firestany. De caire més lúdic és la Fira del Cop d'Ull, patrocinada pel Centre Excursionista. Les festes tenen un paper destacat i impregnen tots els actes socials. Les de contingut religiós foren nombroses: les
