El primer hospital es construí en temps de l'abat Bonitus. En aquella època, per manca de possibilitats mèdiques, es dedicava més a acollir els forasters, els pelegrins i els malalts pobres que no a curar. Estava localitzat al monestir, adossat a l'antiga porta de la muralla, anomenada porta de
l'Hospital (entre el ci Sant Roc i la Cooperativa
fi;-
.-¡-
.,.
",,
Agrícola). Se n'encarregava d'ell un monjo infermer i un criat que després fou substituït per un
monjo hospitaler. L'any 1356 se l'anomenava Hospital de Crist. Es finançava amb censos (pensions) sobre masos i
propietats, i donacions del Comú (Ajuntament), del monestir i de particulars. Més tard, s'anomenà
Hospital de pobres de Sant Roc, ja que hi havia una capella dedicada a aquest sant.
Plànol del s. XIX de l'amic hospital sililat elllre el carrer de Sallt Roc i el Sindicat Agrícola.
L'hospital i l'hostal, fins aleshores junts, no tardaren a separar-se físicament i a ser
administrats per la Universitat (Ajuntament). L'hostal passà a la plaça Major (avui estanc Font) i l'hospital seguí on ja era. D'aquesta manera se separava l'antiga hostatgeria de pelegrins i
transeünts de la d' atendre els malalts pobres. En el s. XVII l'administraven dos regidors, un monjo i un beneficiat (capellà) del monestir, que solia portar els comptes. Durant el s. XVIII passà totalment a mans de l'Ajuntament, que en desaparèixer el monestir n'esdevingué l'únic
encarregat. A començament del s. XIX quedà mig derruït.
En el s. XVIII les poques rendes de l'hospital es
s. XVIII hi hagués alguna dependència en aquest edifici. Entre 1837 i 1860 els antics infermers foren substituïts per vetlladores. En la dècada dels quaranta tenia cura dels malats una hospitalera vídua que vivia amb la família a l'edifici. També s'instituí el càrrec d'almoiner, sense sou, a fi d'aconseguir recursos. Més tard, se'n féu càrrec un infermer i els farmacèutics i metges locals es tornaven per guarir els malalts. Durant la Segona Guerra Carlista, concretament l'any 1873, el
gastaven a donar menjar als malalts, cuidar-los o
monestir fou Hospital de Sang.
traslladar-los a un altre hospital i si fos el cas
La situació pèssima de l'Hospital i el cessament voluntari de l'últim infermer obligà l'Ajuntament,
enterrar-los al cementiri. Les despeses d'alimentació se n'anaven en carn, pa, oli, mel, vi i
llet per als petits. L'any 1843, ocupà l'edifici de l'ex-monestir benedictí i ara s'anomenà Hospital Civil o Sant
Hospital de Pobres. L'any 1829, es construí una sala de l'Hospital en una casa del ci de les
l'any 1880, a demanar permís al bisbe perquè quatre germanes del convent de Sant Josep de Girona en tinguessin cura. Hagueren de viure d'allò que captaven tres vegades l'any, d'allò que rebien per vigilar els malalts a les cases, dels
productes del seu petit hort, dels animals que
instal.lar·lo, de 1866 al 1940, a la part del darrera de l'edifici de la Pia Almoina (llavors Ajuntament).
criaven i d'una petita aportació de l'Ajuntament. La precària situació va fer imprescindible les vetllades benèfiques per a mantenir les germanes i
De totes maneres, és possible que des de mitjan
els malalts. Només s'hospitalitzava els malalts
Escrivanies. Va restar al monestir fins que es decidí
