Cronologia

· 1859 L'hospital es trasllada als terrenys de l'antic monestir de Sant Pere.

Ignasi Casabó instal'la a Camprodon la primera fàbrica tèxtil.

Bartomeu Robert passa l'estiu, per primera vegada, a Camprodon. Inici de l'estiueig.

S'edita el primer número del periòdic local La Costinyola.

Arriba l'electricitat a Camprodon.

Instal'lació del telèfon.

S'edifica al passeig Maristany.

Inauguració de les escoles nacionals. L'exèrcit nacional entra a Camprodon la nit del 12 de febrer.

S'inaugura la carretera de coll d'Ares.

Es crea la Mancomunitat de la Vall de Camprodon.

El Partit dels Socialistes de Catalunya les eleccions municipals. Es alcaldessa Berta Badà.

Guanya les eleccions municipals la coalició de CiU. Domènec Pairó esdevé alcalde.

1991 Camprodon és elegit "Millor poble de muntanya".

Visia panoràmica de Camprodo".

8 Diu la Marca Hispànica que a la proví ncia romana de la Ceritània hi havia una població del Pirineu anomenada Engosa, que era Camprodon. I en Jeroni Pujades apunta la possibilitat que un general romà, dit Rotundus, hagués fundat el seu campament en aquest Campus, i que aquest hauria estat l'autèntic orígen de Camprodon. Fins aquí tot són només hipòtesis una mica agosarades, però és lògic de considerar per a la vila una certa antiguitat. De fet, el poblament en temps neolític sembla provat per les diverses troballes realitzades en diversos indrets de la zona, i la seva situació geogràfica, amb la proximitat dels rius i de les vies romanes de la Península, aixi com d'espais defensius aptes per a les fortificacions, ben bé podrien haver facilitat l'establiment de tropes romanes.

Si busquem referències documentals, hem d'esperar fins al segle X per a trobar-ne. El 904, el bisbe de Girona va consagrar l'església de Sant Pere, i li va concedir la categoria de parròquia dels nuclis habitats dels voltants, com Puig Francor, Freixenet i Creixenturri. No es parla, a l'acta, de la concessió de cementiri, la qual cosa fa pensar que ja n'existia un, i que, per tant, l'església que es consagrava no era pas la primera. D'altra banda, la

Camprodol/ es dibllixa ell forll/a d'1I 110 "Y" elltom del monestir de Sam Pere i el castell.

consideració de parròquia implica l'existència d'una demarcació territorial eclesiàstica, d'una població, d'un col'lectiu de feligresos regits per un clergue o rector. Tots aquests indicis deixen ben clar que a Camprodon hi havia un nucli habitat força abal")s que s'arribés al mil·lenni. Es difícil d'esbrinar, a causa de la manca de documents, si la zona va quedar despoblada durant l'ocupació visigoda i en el periode següent, quan més al sud van tenir problemes amb els àrabs. Però en el segle X, a Camprodon hi havia gent, segurament en masies disperses, que es varen aplegar en parròquia en l'espai