36 L'avui del poble

En les eleccions del juny de 1987 va guanyar la candidatura de CiU, i en Domènec Pairó va esdevenir alcalde de Camprodon. La mateixa formació va tornar a guanyar, el juny de 1991.

En er pla cultural hi ha la inauguració de la Ràdio Municipal de Camprodon, l'any 1980, i al cap de sis anys el poble ja tenia televisió per cable. També es va iniciar, l'estiu de 1985, el Festival de Música "Isaac Albéniz".

Poc després, un grup de gent de Camprodon i de fora, gent jove i gent més gran, es varen unir per practicar una afecció comuna: cantar. Naixia, així, la Coral Camprodon, que avui compta amb 45 membres i que es va "estrenar" el dia de Nadal de 1987.

AI llarg dels anys han anat continuant els canvis urbanístics, tant al poble com als nuclis adherits; en 1990 es varen rehabilitar les antigues escoles de Rocabruna, que avui són un Local Social, i en 1992, va ser remodelada la plaça de Beget. Diversos carrers de Camprodon han estat reformats, i el de València ha esdevingut zona de vianants. Des de 1991, la gent gran disposa d'un Casal i, d¡merament, s'ha inaugurat l'Area Bàsica de Salut, que comptarà amb un equip de cinc ATS , quatre metges i un pediatra, a les Planes de la Campa.

Avui, a Camprodon, hi viuen 2.178 persones. L'Ajuntament el formen sis regidors de CiU, coalició que deté l'alcaldia, i cinc del PSC. El poble viu, majoritàriament, del comerç i del turisme, i d'una indústria que, malgrat els problemes, encara es manté força activa; el setembre de 1991, els oients de Ràdio 4 i els lectors de El Periódico de Cataluña van qualificar Camprodon com el "Millor poble de muntanya" . El camp rodó que el va veure formar-se , continua envoltant un nucli acolorit i divers, d'una vivesa extraordinària.

La piscina mUl/icipal. a les P/alies de call Pascal.

Joaquim Claret és un dels artistes

camprodonins amb més carisma. Va néixer a

Camprodon el 1879, i de molt petit va afeccionar-se a les arts plàstiques. Es va formar a l'Escola de Belles Arts d'Olot i a la de Llotja, de Barcelona.

En 1902 es traslladà a París, on estigué treballant amb Arístides Maillol. Poc després ja hi tenia taller propi.

Durant la Primera Guerra Mundial va

tornar al poble, on es va quedar una temporada;

en aquella època va fer l'escultura que és a la porta del cementiri, a la qual donà el nom de "El Repòs". Acabada la guerra va tornar a París, on el ministre de Belles Arts el designà membre del Comitè Organitzador de l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives.

Passà una altra temporada a Camprodon, on va realitzar el bust del Dr. Robert per al seu monument. En 1929, les seves escultures formaren part de la decoració del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona. El 1939

va marxar altre cop de França, i quan tornà

s'instaHà a Olot, on va treballar al taller

d'estatuària religiosa "El Arte Cristiano".

A aquesta ciutat hi va morir, l'any 1964.

La seva obra, fonamentalment noucentista,

mediterrània, molt elegant, que despertava

admiració a París i a Barcelona, es pot admirar

en moltes façanes de Camprodon i en panteons familiars del cementiri.

En Josep Morell va néixer a Sant Esteve d'en Bas l'any 1899. El seu pare era mestre i el van destinar a Camprodon. Al poble hi varen viure fins que en Josep tenia 6 anys, quan el pare va

ser destinat a Sevilla. A aquella ciutat s'inicià en

la pintura i es va graduar a la Escuela Superior de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría.

El 1921 se'n va anar a França; va viure a

París, a Tolosa del Llenguadoc i a Perpinyà, on arribà a ser molt famós. El 1926 es va

instaHar a Barcelona, on començà a obtenir

premis importants.

En Josep Morell, al seu eSflldi de Camprodon. amb Manel Sl/l'roca, TOlli Surroca, Enric Trwló i /lno model.

El 1947 es féu amb la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.

Durant la Guerra Civil visqué a Camprodon, on va pintar part dels frescos de les escoles i salvà de la crema obres d'art valuoses amb la

creació d'un petit museu local.

Als anys quaranta va treballar per la Dirección General de Turismo, fent quasi tots els

cartells destinats a promoure l'oferta turística

d'Espanya.

El 1949 moria, molt jove, a Barcelona, quan ja era considerat un dels millors cartellistes catalans.

En Manel Surroca és pintor. Va néixer a

Camprodon el 1917 i des de molt petit va viure en un ambient propici per al desenvolupament de la sensibilitat artística. Aprengué amb en Darius Vilàs. Quan tenia 18 anys va esclatar la

guerra, i en Manel se'n va anar a França.

A París treballà amb en Joaquim Claret. L'any 1937 va exposar la seva obra conjuntament amb treballs de R. Chastel, A. Derain, M. Utrillo i A. Maillo!' Acabada la guerra, Surroca s'instal'là

a Barcelona, on assistí a les classes de Frederic

Marès. El 1948 va guanyar el primer premi del Concurso de Dibujo del Circulo Artístico.