La processó

natural i pesa 100 kg; el varen comprar, el 1948, els solters i joves del carrer València, i pagaren 5.000 ptes.

Els Jueus, o pas de la Flagel-lació, és dels veïns

de Freixenet, que el varen comprar, en els anys

quaranta, per 7.109 ptes. És còpia d'una obra original d'en Martí Casadevall i Mombardó, d'Olot. Els de can Quadrado varen pagar el pas del Sant Sepulcre, un dels més bonics, i la família Surinyach el de l'Oració a l'Hort. La Dolorosa i la Ruqueta són de l'església; aquest darrer pas va costar 6.200 ptes.

Quan es va recuperar la tradició, l'any 1986, també es mobilitzaren els portadors, o els

continuadors d'aquells, familiars o amics.

La junta intentarà que, en els propers anys, surti també la imatge de la Pietat, que és a)a capella dels Dolors de l'església parroquial. Es una imatge de l'escultor Ramon Amadeu, que data del segle X VIII i és una de les joies de la parròquia.

Els passos els acompanya el Cor, format per la Coral Camprodon, que interpreta cants propis de la passió de Jesús, com l'Stabat Mater, composició antiga i atribuïda a Jacopone da Todi.

I encara hi ha un altre integrant, un dels

elements més destacables: la formació de romans, els soldats, els manaies. Són 69 homes, nois i nens;

perquè també hi ha tropa menuda. Estan

organitzats com si fos un destacament romà, que és el que representen, amb comandament, centurió, decurió, optió, banderer, lictors,

guionistes i tropa. La 11 Optiada és la dels cornetes, els timbalers i

els bombos, i compta amb un macer, un infant, un

mestre de banda i un botzinador. Els soldats

romans marquen el pas, porten els pendons i reten

homenatge al Crist; la seva missió és la d'acompanyar els passos, però han esdevingut els autèntics protagonistes.

El pas de Salli Joall, amb els portadors \}estinr les tradicionals vestes. Es el pas dels veïns del carrer València.

Des de 1986, als carrers de Camprodon, la nit del Divendres Sant, hi torna a haver dol i cera. Un poeta del poble, Oriol Molas i Grau ho

descriu d'aquesta manera: "Enmig del silenci se senten, pausats, els primers compassos del rèquiem, la nostra missa per a difunts. A poc a poc, entre la/oscor, apareixen

lluents les robes i les armes dels incrèduls. Més enllà, la cera regalima calenta i degoteja sobre

l'empedrat del carrer. Passen, a cops de ritme, les escenes: silencioses entre els tambors, balancejant les vestes morades, roges, negres.

Llavors, altre cop, se'ns ajunta aquell dolor tan

aspre al cantó del pit:

Un trist udol de llop errant ha baixat a fer·nos companyia.

És ben amarg i trist aquest capvespre.

Un carro d'homes d'ulls clucs ara passa plorant.

Aquesta nit

han soterrat un Crist."

Bibliografia

BIRBA, Llorenç: La Vall de MORER, J. i GALí, F. d'Assís: Bassegoda. Olot, 1980. Camprodon. Biblioteca Selecta, Història de Camprodon. vol. 333. Barcelona, 1969. Reedició de l'Ajuntament. VILAR, Pierre: Història de Camprodon, 1982. Catalunya. Edicions 62. BONNASSIE, Pierre: Barcelona. Catalunya mif anys enrera. PASCUAL, Julià: Història de Edicions 62. Barcelona, 1979. Camprodon i dels pobles dels VOLTES, P.: Dietari de l'Antich encontorns. Imp. Alzamora, Consell Barceloní. I nst. CARRERAS I CANDI, Olot, 1985. Municipal d'Història. Barcelona, Francesc: Geografia General 1966. de Catalunya-Provincia de PLADEVALL, Antoni: Gran Gerona. Ed. A. Martín, Geografia Comarcal de Barcelona. Catalunya - Osona i Ripollès, vol.1. Fundació Enciclopèdia CUNI, Miquel: Vuyt dias en Camprodon. Successors de N. Catalana. Barcelona, 1981. Agraïments 94 Ramírez. Barcelona, 1889. SAU, Joan: Terminología mèdica de la comarca de FERRER, Francesc: Camprodon. Impremta Octavio Vull agrair la col'laboració i les L'economia del set-cents a les Viader. Sant Feliu de Guíxols, aportacions de Joan Boadas, comarques gironines. Cambra 1928. Josep Clara, Manel Pujol, de Comerç, Indústria i Llorenç Birba i Joan Soler. Navegació de Girona. Girona, SOLER, Joan: Sant Patllari. L'ajut i les facilitats donades per 1989. Consell Parroquial l'Ajuntament i la Consol Rota Camprodoní. Camprodon, pel que fa a accedir a la GARCIA, A. i MADURELL, J. 1991. documentació. L'ajuda M. : Societats mercantifs inestimable de Rafael Dueñas i medievals a Barcelona. TORRAS, C. August: Pirineu de Fotografia Coma en la tasca Fundació Noguera. Barcelona, Català - Comarca de de recopilació d'imatges, i la 1986. Camprodon. Barcelona, 1902. informació, tant oral com escrita, que m'han facilitat MADOZ, P.: Diccionario molts veïns de Camprodon, geogràfico-estadístico-històrico TORRAS, J. M.: Els municipis sense els quals el llibre no de España, tom V. Madrid, catalans de l'antic règim. Ed. hauria arribat a la seva fi. 1846. Curial. Barcelona, 1983. També vull agrair a Jesper Jürgensen, Josep Planas, Salut MONSALVAT JE, Francesc: AUTORS DIVERSOS: Actes i Coll, i Pau Planas, i molt Geografía Històrica del comunicacions de la IV especialment als meus pares, Condado de Besalú. Impremta Assemblea d'Estudis del el suport, la paciència i la de Joan Bonet. Olot, 1899. comtat de Besalú. Ed. col'laboració que m'han donat.