30 El patrimoni artistic

arcs petits de mides diferents, i a llevant un de més ampli; sota d'aquest hi ,passa el carrer de Sant Roc, Es també aquí, en aquest arc del costat de llevant, on s'alça el portal de Cerdanya, que era una de les entrades del poble quan hi havia muralles; a la pedra hi ha marcades, a banda i banda, dues dates: 1562 i 1682, i al costat l'escut de la vila,

A la part més antiga de Camprodon hi ha les restes del monestir, de monjos benedictins, dedicat a Sant Pere, Només en queda l'església, peró per als çamprodonins és "el monestir", Es un edifici romànic, consagrat com a església l'any 1167, Té planta de creu llatina, molt compensada, i és d'un estil puríssim i molt poc carregat, d'una gran sobrietat i rigidesa, La nau de l'església està orientada a l'est i compta amb sis absis carrats, el més gran dels quals té la mateixa amplada que la nau, La volta és de mig punt, lleugerament apuntada i disposada sobre tres arcs torals que reposen en una imposta, AI creuer s'hi alça una de les parts més boniques de l'església, la que li dóna el seu estil característic: la cúpula sobre trompes, que a l'exterior esdevé un majestuó's cimbori octogonal. Les obertures, a l'interior, són poques: una petita finestra a cada absis i als frontons, dues al frontó de la cara sud, i un ull de bou, petit, al mur de ponent. AI costat de migjorn hi ha una porta que, en temps del monestir, permetia l'accés al claustre, espai que va resultar molt afectat, pràcticament derruït,

El casal de cal Marquès,

/lli edifici del gòtic català que avui es troba en ruïnes.

quan es produí el terratrèmol de 1428,

El portal d'entrada és auster i senzill; el formen tres arcs en gradació, i és ressaltat per dues arquivoltes que reposen sobre dues columnetes cilíndriques adossades, que acaben amb capitells decorats, Damunt del portal hi ha una filera de cartel'les, la qual cosa vol dir que l'església havia tingut un pòrtic de fusta, El monestir va resultar molt degradat des que, el 1835, els monjos en varen marxar, En els anys trenta del segle XX va ser restaurat per l'arquitecte Jeroni Martorell.

Del mOllest;r benedictí de Sant Pere només ell qlleda /' església. amb p/ama de creu l/arillo i cimbori octogonal. Per als camprodonins

és "el mOllesli,.".

E114 d'abril de 1931 s'esqueia en dimarts; aquell dia, cap a les tres de la tarda, pels carrers de Camprodon va començar a circular la notícia que a Barcelona en Francesc Macià havia proclamat la República Catalana, i que a la resta de l'Estat havia estat proclamada la República Espanyola. A dos quarts de sis, la ràdio va confirmar la nova i a tot arreu del poble es varen formar grups que comentaven l'esdeveniment.

De seguida es va organitzar una manifestació, que recorregué els carrers principals; la gent la seguia entusiasmada i, al davant, les dues orquestres de Camprodon tocaven "La marsellesa". A la plaça de la Constitució s'hissaren les banderes catalana i republicana, i els regidors Joan Aulí i Sebastià Anglada varen fer uns vibrants parlaments.

Després va intervenir, amb un emocionadissim discurs, en Joan Morer i Lacot, republicà aferrissat de tota la vida. Seguidament es varen ballar sardanes. L'endemà, que era fe sta nacional, es féu ball a l'Hotel Rigat. Els regidors republicans enviaren un telegrama d'adhesió a en F. Macià i, a la tarda, el governador civil, Albert de Quintana, va ordenar que es constituís el nou Ajuntament. Foren acomiadats cordialment l'anterior alcalde, el senyor Badia, i els altres membres del consistori municipal, i varen

El presidem Macià. acompallyat de la se l'a dOlia . seient a la

ferrassa de l' flotel Rigaf, Era el serembre de 1931.

prendre possessió dels càrrecs els nous membres.

Aquests havien estat elegits entre 14 canditats, en les eleccions municipals, per 263 votants, el 80% del cens. El nou Ajuntament el formaren en Francesc Surinyach, alcalde, del partit Catalanista Republicà, i els regidors del mateix partit, S. Anglada, A. Claret, J. Auli i J. Moret. Del partit Regionalista hi havia en LI. Birba, i dels Republicans, en J. Tarradellas i l'Ot Plujà. En Joan Palomé era l'únic independent. A les eleccions s'havien presentat, en dos grups, els "Industrials