33 Temps de guerra

i a l'església del Carme la Prefectura General de Transports. A can Torrent, cal Conde, ca l'Armangué i al Casino hi foren instal 'lades les Colònies Infantils; i a can Vidal i Ribas i can Parellada, els refugiats.

Un dels principals problemes de Camprodon va ser la massiva arribada de refugiats. Venien de tot arreu : d'Andalusia, d'Euskadi, del centre. Els mantenia, teòricament, el Comitè per a l'Ajuda dels Refugiats, però al poble li costaven molts diners. Varen arribar a ser més de 700, en una població que no superava els 1.350 habitants d'origen. L'alcalde va sol'licitar ajuda econòmica, i l'octubre de 1938 va demanar a la Direcció General d'Avituallament que es procurés, L'Ajuntament de la Guerra, agost de 1936

Josep Vila, alcalde ...................... Esquerra Republicana de Catalunya Josep Feliu, tinent d 'alcalde ....... Esquerra Republicana de Catalunya Josep Güell ................................. Partit Socialista Josep Pagès ........ ......................... Partit Socialista Palllari Vila ................................. Partit Comunista Unificat Pere Danés ........... ....................... Partit Comunista Unificar Antoni Juncà .............. ...... ........... Partit Comunista Unificat

almenys, un àpat diari per a tots els nens del poble, ja que mentre els refugiats rebien menjar amb regularitat, els infants del poble passaven gana. Es va aconseguir un vas de llet i un panet diaris per a tots els nens fins a 14 anys. Les dones també varen protestar, i organitzaren una manifestació pacífica que va recórrer el poble tot demanant els productes bàsics per a la subsistència.

Durant el 1938 les coses foren difícils de debó. Els ànims queien , i es va rebre l'ordre de posar altaveus a les places, a través dels quals es transmetien missatges per a aixecar la moral. L'Ajuntament va multar les famílies dels desertors, amb quantitats que depenien dels recursos de cadascuna d'elles. El màxim que s'imposava eren 400 ptes. Els diners servien per a l'exèrcit republicà.

A l' església del Carme hi l'a haver,

dl/ral/I Ull (emps, la "Jefalllra Provincial de Transportes".

El CClIlre Repllh!icà d'Esquerres i /a CNT controlaven el gOllem loca! dura ll' la Guerra Civil espal/yola.

AI poble s'establiren algunes families forasteres, entre les quals hi havia la del president del govern , J. Negrín. Vivia a can Garcia de Baix (El Robledal), i el Maristany era tot un cordó militar. El president venia sovint i hi feia reunions de govern, extraoficials, amb Martinez Barrio i amb el ministre de Defensa.

En els darrers temps, el poble fou un gran hospital. Hi havia ferits a l'Hotel Güell, al Rigat, al Casino i a les escoles. Eren dies molt difícils.

La nit det 12 at 13 de febrer de 1939, les tropes nacionals del general Franco varen "alliberar" Camprodon. Fins feia molt poc hi havia al poble un destacament republicà de 25.000 homes. Ara només en quedaven 247, que aquella nit passaren la frontera francesa per coll Pregon. L'alcalde, en Joan Vila, també havia fugit; ocupava el seu lloc el qui era tinent d'alcalde, en Jaume Pradell. Mentre alguns camprodonins encara es feien ressó del famós "iNO pasaní.n!", els soldats de Franco ja eren a les Rocasses.

Abans de marxar, els republicans i les brigades de Líster que eren al poble varen volar els ponts, per tal de dificultar l'entrada dels nacionals. També cremaren la fàbrica de can Birba, la d'Isidre Iglésias i la segadora de can Bonada. El dia 11 de febrer, l'alcalde va fer evacuar el poble. La gent es refugià a la Costinyola, a la banda del Grau i cap al torrent de la Pedrera. D'altres fugiren cap a França amb motos i cotxes que, en arribar a coll d'Ares, estimbaren muntanya avall. Aquells dies arribaven a Camprodon llargues corrues de dones, nens i vells provinents de tot l'Estat i que també anaven cap a França. El poble es va omplir de forasters, de ferits, i, a més a més, de queviures i d'armes, moltes armes. Eren els darrers béns d'un exèrcit que havia perdut la guerra.

Però, quan els nacionals varen

La Ji'olllera de coll d"Aresfoll 'estimVlli de la reculada. que havia fet li/Tibar a Call/pmdoll més de 25.000 soldats republicans i molts ferits i fugitius.

entrar a Camprodon, el poble era mig buit. Saquejaren les botigues i les cases desocupades. I es quedaren una colla d'anys. Llavors, com en qualsevol guerra, els vençuts pagaren les conseqüències d'aquesta seva situació. L'alcalde, en Jaume Pradell, va ser destituït i empresonat. Es va crear el nou Ajuntament, amb en Joan Saqués d'alcalde. Era un consistori provisional, que va regir fins que, el maig de 1940, el Govern Civil va constituir l'Ajuntament oficial , format per Joan Sau, alcalde, i Llorenç Birba, Miquel Costa, Josep Vila, Patllari Rigat,