i a l'església del Carme la Prefectura General de Transports. A can Torrent, cal Conde, ca l'Armangué i al Casino hi foren instal 'lades les Colònies Infantils; i a can Vidal i Ribas i can Parellada, els refugiats. Un dels principals problemes de Camprodon va ser la massiva arribada de refugiats. Venien de tot arreu : d'Andalusia, d'Euskadi, del centre. Els mantenia, teòricament, el Comitè per a l'Ajuda dels Refugiats, però al poble li costaven molts diners. Varen arribar a ser més de 700, en una població que no superava els 1.350 habitants d'origen. L'alcalde va sol'licitar ajuda econòmica, i l'octubre de 1938 va demanar a la Direcció General d'Avituallament que es procurés,
L'Ajuntament de la Guerra, agost de 1936 Josep Vila, alcalde .... .................. Esquerra Republicana de Catalu nya Josep Feliu, tinent d 'alcalde ....... Esquerra Republicana de Catalunya Josep Güell ....... .......................... Partit Socialista Josep Pagès ........ ......................... Partit Socialista Palllari Vila ................. ................ Partit Comunista Unificat Pere Danés ..... ...... ....................... Partit Comunista Unificar Antoni Juncà .............. ...... ........... Partit Comunista Unificat
almenys, un àpat diari per a tots els nens del poble, ja que mentre els refugiats rebien menjar amb regularitat, els infants del poble passaven gana. Es va aconseguir un vas de llet i un panet diaris per a tots els nens fins a 14 anys. Les dones també varen protestar, i organitzaren una manifestació pacífica que va recórrer el poble tot demanant els productes bàsics per a la subsistència. Durant el 1938 les coses foren difícils de debó. Els ànims queien , i es va rebre l'ordre de posar altaveus a les places, a través dels quals es transmetien missatges per a aixecar la moral. L'Ajuntament va multar les famílies dels desertors, amb quantitats que depenien dels recursos de cadascuna d'elles. El màxim que s'imposava eren 400 ptes. Els diners servien per a l'exèrcit republicà. A l' església del Carme hi l'a haver, dl/ral/I Ull (emps, la
"Jefalllra Provincial
de Transportes".
81
El CClIlre Repllh!icà
d'Esquerres i /a CNT controlaven el gOllem loca! dura ll' la Guerra Civil espal/yola.
AI poble s'establiren algunes families forasteres, entre les quals hi havia la del president del govern , J. Negrín. Vivia a can Garcia de Baix (El Robledal), i el Maristany era tot un cordó militar. El president venia sovint i hi feia reunions de govern, extraoficials, amb Martinez Barrio i amb el ministre de Defensa. En els darrers temps, el poble fou un gran hospital. Hi havia ferits a l'Hotel Güell, al Rigat, al Casino i a les escoles. Eren dies molt difícils.
