3 minute read
17 Els alcaldes majors
fer algun mèrit personal en el servei d'ordre públic.
Els alcaldes majors eren funcionaris governamentals, designats pel rei , que tenien atribucions judicials i administratives. Eren homes lletrats, provinents de la burocràcia, i és ben possible que, com a tal, en Vicenç Rovira s'avorrís mortalment a Camprodon, on, malgrat la riquesa, la industrialització, el bon clima i l'aire fresc, no hi devia haver gaires coses a fer. Aquest era un dels problemes en l'administració d'aquell temps; els alcaldes s'absentaven molt sovint del poble, i aixó provocava queixes continuades dels camprodonins, que es quedaven llargues temporades sense cap autoritat i sense ningú que administrés justícia. Els funcionaris absentistes al'legaven que Camprodon era un lloc molt remot, i d'accés difícil. Per a solucionar tot això , en Rovira va elaborar un projecte, que va presentar a l'intendent general de Catalunya un any abans d' escriure a Zamora, en el qual
Advertisement
Camprodol1 era 1111 pohle perir, rI/raI i sense gaires
elllrl!(('lIimellls. No era /11/ lloc per a fe r-hi carrera política, i els alcaldes majors 110 hi ¡'oliel/ Gllar destillals.
proposava la construcció d'una carretera que unís Camprodon amb Vic i, d'aquesta manera, amb Barcelona.
La carretera, deia Rovira, permetria que l'arribada a Camprodon fos molt més fàcil , i suposaria la vinguda a la vila de molta més gent, fet que repercutiria en l'economia municipal. Vicenç Rovira parlava, ja en aquells temps, de turisme a Camprodon quan, referint-se als futurs visitants, deia que "unos vendrian con motivo de tr¡í.fico y comercio y otros a tomar aguas y ayres saludables". De fet, l'estiu de 1785 ja hi havia hagut al poble 43 forasters, nombre molt considerable si tenim en compte que parlem del segle XVIII. En aquells anys, Camprodon era el cap dels 52 pobles que tenia el partit, estava a dues hores de la frontera i tenia un terme municipal molt petit. Era prou evident la necessitat d'unes bones comunicacions amb Vic, Ripoll, Barcelona i Girona, que potenciarien el comerç, la indústria i la vida en general del poble.
Com Zamora, Vicenç Rovira feia ressaltar, en parlar de Camprodon , la seva important indústria del tèxtil i la manufactura de la llana, i la necessitat imminent de mantenir les fàbriques actives.
Els atacs i els setges que Camprodon ha patit per part dels francesos són nombrosos, i comencen ben aviat en la seva història. La primera por per aquells veïns tan propers i tan llunyans alhora, es reflectei x, sense gaire raó ni sentit, en la petició que l'abat de Sant Pere va fer, en el segle XII , al rei. Era la petició de poder traslladar-se , amb els camprodonins, al puig de les Relíquies, un lloc més fort i més segur que els defensaria d'un hipotètic atac dels heretges albigesos. Llavors vingueren la invasió de 1464, com un reguerol de la Guerra dels Remences , quan els soldats del rei de França es varen emportar les restes de
.• M.Jl..II DC . "'[XXl" "
Els frallcesos
varell cOl/querir
sant Patllari i deixaren Camprodon empobrit i reduït a menys de la meitat en la seva població; la de 1658, que acabà amb la gran derrota dels francesos per part de les tropes de Pròsper Totavila, governador militar de Vic que va venir a socórrer el poble; i la de 1689, quan el duc de Noailles va entrar a Camprodon amb el seus homes i hi va fer la guerra amb Castella. Els francesos van prendre Camprodon, i fins ho varen commemorar amb una medalla que porta la inscripció Claustra Cataloniae Reserata/ Campredonium Captum, XXIII maii MDCLXXXIX. Si totes aquestes invasions varen significar la destrossa de la vila i el terror per als seus habitants, encara més fort va ser, i més por tingueren els camprodonins, l'atac francès de 1793. Un altre cop, el poble va convertir-se en escenari de la confrontació internacional, entre la França republicana i l'Espanya catòlica, apostòlica i absolutista. La Convenció francesa havia declarat la guerra al rei d'Espanya el 17 de març de 1793. Els enfrontaments bèl·lics varen
