fer algun mèrit personal en el servei d'ordre públic. Els alcaldes majors eren funcionaris governamentals, designats pel rei , que tenien atribucions judicials i administratives. Eren homes lletrats, provinents de la burocràcia, i és ben possible que, com a tal, en Vicenç Rovira s'avorrís mortalment a Camprodon, on, malgrat la riquesa, la industrialització, el bon clima i l'aire fresc, no hi devia haver gaires coses a fer. Aquest era un dels problemes en l'administració d'aquell temps; els alcaldes s'absentaven molt sovint del poble, i aixó provocava queixes continuades dels camprodonins, que es quedaven llargues temporades sense cap autoritat i sense ningú que administrés justícia. Els funcionaris absentistes al'legaven que Camprodon era un lloc molt remot, i d'accés difícil. Per a solucionar tot això , en Rovira va elaborar un projecte, que va presentar a l'intendent general de Catalunya un any abans d' escriure a Zamora, en el qual Camprodol1 era 1111 pohle perir, rI/ra I i
sense gaires elllrl! (('lI ime llls.
No
era /11/ lloc per a fe r-hi carrera política, i els alcaldes majors 110 hi ¡'oliel/ Gllar destillals.
proposava la construcció d'una carretera que unís Camprodon amb Vic i, d'aquesta manera, amb Barcelona. La carretera, deia Rovira, permetria que l'arribada a Camprodon fos molt més fàcil , i suposaria la vinguda a la vila de molta més gent, fet que repercutiria en l'economia municipal. Vicenç Rovira parlava, ja en aquells temps, de turisme a Camprodon quan , referint-se als futurs visitants, deia que "unos vendrian con motivo de tr¡í.fico y comercio y otros a tomar aguas y ayres saludables". De fet, l'estiu de 1785 ja hi havia hagut al poble 43 forasters, nombre molt
considerable si tenim en compte que parlem del segle XVIII. En aquells anys, Camprodon era el cap dels 52 pobles que tenia el partit, estava a dues hores de la frontera i tenia un terme municipal molt petit. Era prou evident la necessitat d'unes bones comunicacions amb Vic, Ripoll, Barcelona i Girona, que potenciarien el comerç, la indústria i la vida en general del poble. Com Zamora, Vicenç Rovira feia ressaltar, en parlar de Camprodon , la seva important indústria del tèxtil i la manufactura de la llana, i la necessitat imminent de mantenir les fàbriques actives.
43
