10 El castell de Sant Nicolau

a Barcelona, on els consellers de la ciutat celebraren la victòria de Camprodon i vareri anar a missa, on resaren i cantaren nadales.

En 1666, el castell i la vila estaven sota domini espanyol. El governador, el problemàtic Alonso de Tarrecón, va construir els baluards, als quals es van donar noms de sants: de Sant Vicenç, de Sant Patllari, de Sant Ildefons i de l'apòstol Sant Pau. Els baluards es varen fer amb troncs d'arbres que provenien dels emprius de Camprodon i dels pobles veïns : Freixenet (330 troncs) , Vilallonga (350), Rocabruna (150), Cavallera (75) , Molló (350) i Beget (300), que varen ser donats gratuïtament.

D'altra banda, l'espoli dels camprodonins, per part de l'ex èrcit, era evident: els soldats arrencaven les pedres dels murs dels horts, que utilitzaven després en la reconstrucció del castell.

Els francesos varen tornar el 1689, comandats pel duc de Noailles, i prengueren Sant Nicolau. En varen ser expulsats per les tropes del virrei, armades amb bateries i morters, el mateix mes d'agost. AI castell s'hi van trobar 2 peces de bronze, 10 espingardes, 200 granades, sofre, plom i 15 mines. El virrei va manar que es volés el castell . Camprodon va quedar sense defensa. I això preocupava els síndics i els propis consellers de la Diputació, que demanaren al rei i a la reina que intervinguess in per tal que el castell fos reconstruït, cosa que mai no es va aconseguir.

El castell es torna a esmentar encara, com a plaça forta ocupada per l'exèrcit francès, durant les guerres carlines. D'això en tenim un testimoni ben proper: l'historiador A. Galí, de Camprodon, explica com a vivència personal que, quan el general Burjó, carlí, va assetjar el poble, ell i molts altres camprodonins estigueren refugiats al castell de Sant Nicolau, des d'on veieren l'arribada de les tropes del general Carbó i la retirada dels carlins.

Avu i, on s'havien refugiat els camprodonins atemorits, on feren guàrdia els francesos, on es dedicava a les malifetes Alonso de Tarrecón , hi ha una casa d'estiueig.

El castell de Camprodoll va tenir moira importància ell les g I/ erres amb els francesos. QIIO/I aql/ests vall ocupar-lo.

aixecaren plànols i hi

estahliren I/ oves t/rfl'l/xc,\",

30 V a néixer a final del segle V, a la ciutat franca d'Embru, als Alps. Els seus pares eren membres de la noblesa; el batejaren amb el nom de Patllari. Era un adolescent quan va acompanyar el bisbe de la seva ciutat a l'exili forçós a què l'havien condemnat els heretges, i amb ell va arribar a Viena. Ja adult, el papa va nomenar-lo bisbe d'Embru.

Era caritatiu amb els pobres i tenia el do de la profecia, ja que va augurar la data de la mort del rei i la seva pròpia. Els àngels l'acompanyaven i el protegien sempre. Va morir santament, tal i com havia viscut, l'any del Senyor de 518, quan era papa Felip III i Teodoric, Clotari i Xildebert regien el país dels francs.

Alguns segles més tard, un monjo de la regla de sant Benet, del monestir de la Portella, a Osona, anava a Roma a buscar algunes relíquies per al seu convent. Arribat a Embru, va decidir que se n'emportaria les despulles de sant Patllari, que era venerat a aquell lloc. Amb aquell tresor va iniciar el camí de retorn; un dia, la mula que guiava es va aturar a Camprodon i no va voler donar ni un pas més, la qual cosa va ser interpretada com un desig

L'arquera d'argem qlle guarda les relíquies del sallf patró de , Camproe/ol/. Es del segle Xv.

del sant de quedar-se a la vila. Les relíquies varen ser custodiades al monestir de Sant Pere. La protecció de sant Patllari vers el poble es va manifestar de seguida. Es deia que, gràcies a la seva intercessió, va ressucitar un infant que havia estat col'locat al seu altar; que protegia de les tempestes, dels llamps i dels trons , de la pesta i d'altres mals, sobretot del mal d'orella. També se li atribuïen guariments dels ulls malalts. Va començar, així, una devoció mil'lenària envers un sant estranger que va estar proclamat patró de Camprodon.