Artistes d'ahir i d'avui

Va tornar a Camprodon, on va preparar l'obra per a la seva primera exposició, que tingué lloc a Barcelona, a la Sala Rovira. Als anys cinquanta era professor de l'Escola de Belles Arts. Poc després era contractat per la Sala Gaspar, de Barcelona. Continuaven les exposicions exitoses i en 1954 va obtenir el Premi de Pintura Catalana.

En Manel va tornar a Camp rodo n, des d'on continuà preparant exposicions per a la galeria Dau al Set i la Sala Gaspar. Fa uns quants anys que ja no exposa a Barcelona, però l'art encara el crida i els seus quadres es poden admirar a Camprodon.

La pintura d'en Manel Surroca és tot color. Groc, verd, vermell, en un estil que es va estrenar amb l'expressionisme, per a observar diversos canvis al llarg de la seva trajectòria i, finalment, retornar a la tendència inicial. Els seus quadres, amb escenes de bodegons, de platges, de dones magnífiques, provoquen sensacions intenses. Són colors, colors brillants, enèrgics, penetrants; colors profunds que mouen l'esperit.

En Marià Anglada va néixer a Camprodon el 1951. La passió per l'art se li va despertar tard, quan ja havia complert els 20 anys. Va començar a dibuixar, a crear, a expressar·se a través dels pinzells. AI cap de poc temps ja feia exposicions col, lectives amb altres joves artistes, del poble i de fora. L'any 1978 va exposar individualment, per primera vegada, a la sala d'art "La Lluna", del carrer València.

Llavors vingueren altres exposicions a Banyoles, Granollers, Barcelona, Arles. El nom de la primera exposició era "Viatge fictici al jardí de l'enyor emmargaridat" i en aquella obra, que en Marià classificà com a "Suite de la mort",ja s'hi veien definits els grans temes de la seva pintura: l'amor, la mort i el temps que passa. A la pintura d'en Marià hi són sempre presents, representats amb margarides, amb la Negra Dama de la Dalla, en un estil meticulós i metodista, de realisme màgic que provoca i que fa sentir el seu romanticisme.

També de Camprodon, nascut el 1959, n'és l'Esteve Moret. S'inicià de molt jove en la pintura i es va llicenciar en Belles Arts l'any 1986. Es va presentar com a artista a la Fira d'Art de Camprodon de 1981, i de llavors ençà ha anat exposant a llocs diversos: Barcelona, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Terrassa, Girona, Logronyo i Reus.

Va participar, el 1984, a la V Biennal de la Caixa, a Barcelona, i al XXIII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. En 1987 participà, amb obra seva, en l'Homenatge a Pere Quart, de l'Ateneu de Barcelona, i el 1993 ha participat en l'Homenatge a Joan Maragall, a Sant Joan de les Abadesses.

L'Esteve és un artista polifacètic. En les seves pintures hi ha una forta influència de Camprodon, del paisatge i del clima, que es tradueix en verds i blaus intensos, i en la "mística de muntanya". La seva és una pintura de sensacions, de jocs ambigus, un reciclatge de vivències extretes de la realitat circumdant. L'Esteve expressa sensacions puntuals, intenses, perdurables.

L'escul/ura "El Repòs", de Joaquim Clare/, que és al portal del cemellti,.i de Camprodof/.

Al'origen, Camprodon era una població dispersa i no gaire nombrosa que s'anava formant entorn de l'església de Sant Pere.

El nombre de camprodonins augmentà quan es produí l'expansió demogràfica dels segles IX-X, coincidint amb la tasca repobladora de la casa comtal de Besalú. Aviat Camprodon ja feia poble, amb cases construïdes al voltant del monestir, uns quants carrers i força gent. En el segle XIV hi havia al poble 196 focs, que és com dir uns 780 habitants. La gent hi venia atreta per les bones condicions d'establiment i de residència que oferia la vila reial , centre de comerç i prop de les vies de comunicació. En aquell temps hi havia una comunitat jueva relativament important, l'única remarcable del Ripollès, i tres centres monàstics. .

AI llarg del segle XV la població va patir una davallada molt forta, iniciada ja per la mortaldat provocada per la pesta negra, el 1348. Després vingueren guerres i les invasions dels francesos , els incendis i el saqueig, i el terratrèmol de 1428, que va matar més de cent persones. Amb tots aquests desastres, Camprodon es va quedar, el 1491 , amb poc més de 250 habitants.

En el segle següent s'havia recuperat una mica, assolint el

Comprodoll lel/ia III/a població rela/imll/ent I/ombrosa a

cOlllel/çamem del segle XX. Ull grup de "eii,s es \ -'0

forografiar ol carrer València.

límit de les 400 persones. Però la veritable recuperació va arribar en el segle XVII, tot i les guerres i l'epidèmia de pesta de 1654. Camprodon va entrar amb bon peu al segle XVIII , i comptava amb una població de 914 persones en 1708. Va anar pujant, fins a assolir el nombre de 1.690 habitants a les acaballes del segle, en 1768. Eren bons temps, de desenvolupament de la manufactura i el comerç del tèxtil , del ferro, bones collites al