34 La retirada i la postguerra

M¡¡.nuel Pasqual, Antoni Galí i Angel Cabanes.

Va començar el nou sistema, el del Movimiento Nacional. De seguida es va dur a terme una depuració de gent del poble, i la varen patir, entre altres, el mestre, senyor Batalla, i l'administrador de Correus, F. Jorro. A les escoles es féu la solemne benedicció de "crucifijos e imposición de los mismos, y del retrato de S.E. el Generalísimo en las salas". Va tornar, d'un exili forçós, mossèn Tussell, i es va rei nstaurar la vida religiosa.

Les cartilles de racionament no donaven per gaire luxe, i els camprodonins s'ho feien com podien, sovint passant gana i misèria.

Es va crear la secció de la Falange Española, que tenia la

E lllemps del nacionalcatolicisme. 11 110 [l'adició bOI/ica de Camprodoll crell fes catifes de flors per a la processó de Corplts .

seu al carrer València. Els nois rebien instrucció militar a la sala de ball de l'antiga Cooperativa Obrera i desfilaven pel Maristany.

El juliol de 1941 , l'Ajuntament va decidir de refer la vida pública i aquell estiu es tornaren a tocar i ballar sardanes els dimarts i els dissabtes, i el diumenge, sortint d'ofici. També es va restaurar el Concurs Hípic i la Festa de

Espectadors del COI/ curs Hípic celebrar l'es/iu de

1948. El

conCllrs es va

l'ecl/perar ell

la

poslg l/elTo.

l'Arbre. En 1948 es va crear el Patronat Local de Turisme, amb membres del poble i alguns estiuejants. El 1950, el Patronat va esdevenir el CIT ( Centro de Iniciativas y Turismo); organitzava el Concurs Hípic, els balls, les desfilades i el concurs de sardanistes. Se subvencionava amb les quotes que pagaven tots els camprodonins interessats pel turisme i amb els beneficis dels balls i els concursos.

Continuaven les celebracions dels aniversaris de la "gloriosa liberación de la villa" i, enmig del fervor del nacionalcatolicisme, va tenir lloc, el 1950, un gran esdeveniment: la vinguda, a Camprodon, de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. El poble es va engalanar, els carrers es van cobrir de flors i els camprodonins, en pelegrinatge, acompanyaren la "Virgen Blanca" fins a Molló i fins a Olot.

84 e amprodon es dibuixa entre dos rius que li donen una estructura molt particular, i que són elements bàsics en la seva formació i la seva evolució: el Ter i el Ritort. El primer és un dels rius principals de Catalunya: neix a Ull de Ter, a 2.874 m d'altitud, i va a morir a l'Estartit, després de recórrer un total de 195 km. Passa per 130 poblacions. El Ritort és el primer dels seus afluents: neix al Costabona i s'ajunta al Ter just al mig de Camprodon. Els noms d'aquests rius són antics: el Ter devia ser el Sambroca del qual parla Ptolomeu i l'Alba que descriu Plini el Vell. A l'edat mitjana li deien Ticis, Trezere, Teceris o Ticeris, i en Bernat Desclot l'anomena Teer. El Ritort era el Rivo torto o el Rivi obliqui.

Ambdós rius, però sobretot el Ter, han tingut molta importància en la història de Camprodon. Els primers assentaments humans degueren produir-se gràcies a l'oferta del riu: terres amb vegetals per a l'alimentació, lloc propici per a la caça matèries primeres per a eines i armes, com les destrals neolítiques que s'han trobat a la vall , i aigua abundant per a les necessitats humanes. La població va anar creixent a la vora dels rius. L'aigua s'aprofitava en l'agricultura i en els molins. A Camprodon hi havia molins fariners i molins drapers, també dits nocs o batans.

El Riforl corre pam/·/el al passeig de la FO ll I Nova. i cOI/flueix amI> el Terjusr al mig de Camprodoll.

L'aigua del riu també s'aprofitava a la farga de les Rocasses per a la producció de ferro. Un salt d'aigua accionava el martinet i el ferro quedava a punt per a ser treballat en la indústria metal'lúrgica, tan important a la zona.

Però l'aplicació més important de l'aigua del riu va ser, a Camprodon, per a la producció industrial i elèctrica. En 1870, l'olotí Ignasi Casabó va instal'lar la primera fàbrica de telers mecànics moguts per energia hidràu lica. I el mateix any, la societat "Antonio Matabosch e Hijo y Soler" va