M¡¡.nuel Pasqual , Antoni Galí i Angel Cabanes. Va començar el nou sistema, el del Movimiento Nacional. De seguida es va dur a terme una depuració de gent del poble, i la varen patir, entre altres, el mestre, senyor Batalla, i l'administrador de Correus, F. Jorro. A les escoles es féu la solemne benedicció de "crucifijos e imposición de los mismos, y del retrato de S.E. el Generalísimo en las salas". Va tornar, d'un exili forçós, mossèn Tussell, i es va rei nstaurar la vida religiosa. Les cartilles de racionament no donaven per gaire luxe, i els camprodonins s'ho feien com podien, sovint passant gana i misèria. Es va crear la secció de la Falange Española, que tenia la
E lll emps del nacionalcatolicisme. 11110 [l'adició
bOI/ica de Camprodoll crell
fes catifes de flors per a la processó de Corplts .
seu al carrer València. Els nois rebien instrucció militar a la sala de ball de l'antiga Cooperativa Obrera i desfilaven pel Maristany. El juliol de 1941 , l'Ajuntament va decidir de refer la vida pública i aquell estiu es tornaren a tocar i ballar sardanes els dimarts i els dissabtes, i el diumenge, sortint d'ofici. També es va restaurar el Concurs Hípic i la Festa de
Espectadors del COI/curs H ípic
celebrar
l'es/iu de 1948. El
conCllrs es va l'ec l/p erar ell
la poslg l/elTo.
l'Arbre. En 1948 es va crear el Patronat Local de Turisme, amb membres del poble i alguns estiuejants. El 1950, el Patronat va esdevenir el CIT ( Centro de Iniciativas y Turismo) ; organitzava el Concurs Hípic, els balls, les desfilades i el concurs de sardanistes. Se subvencionava amb les quotes que pagaven tots els camprodonins interessats pel turisme i amb els beneficis dels balls i els concursos. Continuaven les celebracions dels aniversaris de la "gloriosa liberación de la villa" i, enmig del fervor del nacionalcatolicisme, va tenir lloc, el 1950, un gran esdeveniment: la vinguda, a Camprodon, de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima. El poble es va engalanar, els carrers es van cobrir de flors i els camprodonins, en pelegrinatge, acompanyaren la "Virgen Blanca" fins a Molló i fins a Olot.
83
