21 L'hospital

Quant als interns, homes i dones dormien separats i tots te nien una mateixa dieta diària, que era la següent: a les vuit del matí, una escudella de sopa de brou, que havia sobrat del dia anterior; a les onze, un plat d'arròs o de sopa i un tal l de carn bull ida o rostida; a les cinc de la tarda, una mica més de sopa amb un altre tall de carn . Cada dia se'ls donava una lliura de pa i una "roquilla" (roquiel) de vi , i no se'ls permetia que fumessin dins el llit.

A l'hospital hi eren admesos tots els pobres malalts de la parròquia, excepte els que tenien un mal contagiós, que eren atesos a casa seva.

L'edifici era a la plaça de Santa Maria almenys des de 1565 i estava en molt males condicions, ja que havia patit els efectes de la darrera guerra. Tenia dos pisos i planta, on hi havia les quadres, la bugaderia i la botiga. AI primer pis hi havia la sala amb els llits per als malalts, i al costat la cuina, amb una gran xemeneia. En una casa annexa hi havien habilitat un teatre, on els aficionats hi representaven funcions diverses.

El 1859, l'Ajuntament va rebre autorització de la reina per a traslladar l'hospital als terrenys de l'expropiat monestir de Sant Pere. Se'n farien càrrec les monges del Sagrat Cor, que també tenien cura de l'escola femenina edificada al costat.

En 1932 es va traslladar l'hospital a un edifici construït de nou en un terreny de la Costinyola, cedit per J. Vidal i Ribas i LI . Jover. Durant la

Ell/Oli edifici és dels anys (rema. L' ala esquerra f all ampliada i reformada el

1981.

Ell 1859, l'hospi/(l! ra ser lraslladar als ferrenys expropims al mOllestir, mol! a prop de la rectoria vella 0 11 avui lli ha els jardins .

Guerra Civil va acollir els soldats ferits dels dos bàndols, i en 1951 el "Ramo de Gu erra" va ordenar que s'hi reservessin 12 llits per als ferits i malalts de l'exèrcit. L'hospital havia de pagar les medecines i l'ús dels raigs X, i l'exèrcit pagava 25 pessetes per cada oficial i 22 pessetes per cada soldat ras.

En 1981 es va construir l'ala esquerra de l'hospital , que actualment és un centre mèdic modern, amb quiròfan i totes les dependències necessàries. El regeixen les germanes de Sant Josep. La seva funció bàsica continua essent aquella per a la qual va ser fundat, la d'acollir i atendre totes les persones que ho necessitin.

52 A mb la mort de Ferran va plantejar-se el problema de la seva VII, successió. Tot i la derogació que el rei havia fet de la llei Sàlica, bona part dels qui havien de ser governats per la seva filla Isabel no acceptaren aquesta com a reina i proposaven, per a dur la corona, Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei difunt. Mentre els isabelins es declaraven liberals i lluitaven per una Espanya unida sota Isabel de Borbó, el carlins defensaven el lema de Rei, Inquisició, Furs i Absolutisme.

En 1827 va esclatar a Catalunya, amb la Primera Guerra Carlina, la revolta dita dels Malcontents. L'aixecament va suposar la mobilització d'entre 2.000 i 3.000 homes, conduïts per capitosts dubtosos, un entremig de lladres de camins i de guerrillers. Entre els més famosos hi havia Josep Bussons, àlias en Jep dels Estanys, que havia estat miquelet, desertor, lladre i contrabandista, i que s'havia autoproclamat general de divisió i comte de Berga. El dia 20 d'octubre de 1827 es va presentar a Camprodon amb 700 homes armats. Varen assetjar la vila i, al capvespre, el capità rebel va ordenar que es convoqués l'Ajuntament i exigí el lliurament de 600 duros.

Els consellers van assegu rar que no hi havia aquells diners a

DI/ralli la CI/erra dels Malcomems. el cabdill Jep dels Estanys prengué Camprodoll i l'{I exigir /11/ fo rt resea/.

les arques municipals, i explicaren que ja havien patit l'atac dels rebels feia ben poc temps, en el mes d'agost, quan el "malcontent" Jaume Mata els va obligar a pagar 4. unces d'or i en Miquel Vionet l'import de 560 rals. A això calia afegir-hi que el dia 2 d'aquell mateix mes d'octubre en Joan Cavalleria, un altre "malcontent" , va exigir 4 unces d'or, 4 duros i 4 rals.

Tot havia passat sota amenaça amb trabucs i carrabines. Per a sortir del pas, els síndics anaren a trobar l'abat de Sant Pere, que, amb la seva