35 L'aigua dels rius

construir, una mica més avall de les Rocasses, la primera colònia industrial. Hi havia 300 telers moguts amb aigua i una secció de tints. La colònia era un veritable poble creat de bell nou per acollir obrers; tenia escola, església i serveis per a la nova població. Des de l'incendi de 1923, quan la va comprar Estebanell i Pahissa, va esdevenir la Colònia Estebanell. Aquella indústria va ser aturada el 1984, però la societat encara té drets sobre l'aigua que, canalitzada, arriba a Centelles, lloc on sí que té un ús industrial.

L'electricitat de Camprodon la produeixen, actualment, dues centrals elèctriques, I a de Cruanyes i la de les Rocassses ; són de la Cooperativa del Fluid Elèctric, una de les dues úniques cooperatives elèctriques que queden a l'Estat espanyol i que

El riu Ter neix a

2.000 me/res, (I Ull de Ter. El Cemre Excursionista de Catalu1Iya hi \ '(1

cOlls/ruir aques! xalef, que ¡ou refuRi d'excursionistes i esquiadors.

va ser inaugurada el juliol de 1936. L'electricitat va arribar a Camprodon el 1895, quan en Llorenç Sarner, li11 del poble i inventor, d'acord amb l'Ignasi Casabó va instal'lar una dinamo a les turbines mogudes per l'aigua de la làbrica tèxtil i va obtenir corrent elèctric. Camprodon va ser un dels primers pobles catalans en tenir llum elèctrica. I aixó va alavorir,

La

cOlis/l'lledó, ,1 1936. de la

Coopera/iva del Fluid Elèctric.

i molt, l'economia del poble, ja que va atreure els incipients industrials, que varen instal'lar a les vores dels rius les seves làbriques.

Els dos rius de Camprodon passen pel mig del poble, però el Ritort no baixa més avall de la Vila de Dalt, mentre que el Ter ressegueix tota la població. Per a travessar-los hi ha deu ponts; el més conegut és el Pont Nou, del segle XIII, però els més utilitzats són el pont de les Rocasses , a l'entrada de la Vila; el de can Carrera, al mig del poble, allà on s'ajunten el Ter i el Ritort; el pont del Noc, el pont de Santa Maria i el pont de Freixenet, just a la sortida de Camprodon, anant cap a França. I encara hi ha el pont de la Palanca, el d'Enllà Ter, també molt utilitzat, i el pont dE;!I Rigat i el de la Farmàcia, petits i d'ús particular.

la-Gent Gran :

En el mes de març de 1979 es varen celebrar eleccions generals, les primeres de caràcter democràtic de l'Estat espanyol des de la Guerra Civil. A Camprodon va guanyar la candidatura d'UCD amb un total de 522 vots contra els 495 que va obtenir el PSC.

Aquell mateix any, el PSC guanyava les eleccions municipals i Berta Badà esdevenia la primera dona, en la història del poble, que exercia d'alcalde.

Començava un nou període d'efervescència política i ideològica, una època de canvis, d'enfrontaments i de renovació. A final d'any, els camprodonins tornaven a votar, aquest cop per a aprovar, amb 1.055 vots a favor, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Llavors vingueren, el març de 1980, les eleccions al Parlament de Catalunya, que al poble varen donar la victòria als diputats del PSC.

Amb antelació a tots aquests esdeveniments polítics, i potser com un dels primers ocorreguts dins l'etapa democràtica, a Camprodon s'havia creat, en 1976, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon. Aquest òrgan intermunicipal, format per sis pobles, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases

El Casal de fa Gem Grall, al cor!'er de FreixeneT, es va

inaugurar el 1991.

i Molló, s'ocupa, bàsicament, de promoure el turisme i de la dinamització econòmica de la Vall. La Mancomunitat la integren dos membres, regidors , de cadascun dels ajuntaments ; d'entre ells, un n'és president; té la seu a Camprodon.

AI llarg dels deu darrers anys, Camprodon ha vist com es modificava significativament la seva estructura urbanística. En 1983, es va remodelar la plaça de Santa Maria; l'any 1985, s'inaugurà el pont del Noc, una via alternativa per al trànsit que passa en direcció a Barcelona.