32 L'ensenyament i l escola

demanà que se li concedís, almenys, un augment del sou, el qual es mantenia en 100 lliures des de 1780.

En 1827, només hi havia un mestre, en Francesc Prat, que cobrava 250 lliures anuals. A final de segle eren 43 els nens escolaritzats a Camprodon, sota la tutela de Josep Bertran.

Després de la Desamortització, les dependències del monestir de Sant Pere es convertiren en aules de l'escola de nenes que dirigien les monges del Sagrat Cor; era una propietat municipal, cedida per l'Estat a l'Ajuntament el mes d'octubre de 1849 amb la condició que es destinés a l'ensenyament públic en una part, i, en l'altra, a la caserna que acolliria el destacament. Aquesta darrera funció no la va complir mai. Els nens rebien instrucció al lloc on, abans, hi havia l'hospital; és a dir, a l'altre costat de la plaça de Santa Maria, just a la cantonada amb el carrer de Sant Antoni. Allà hi varen ser fins al 1937. En els anys vint hi anaven nens i nenes junts, i hi havia només dos mestres, el senyor Batalla i la senyora Maria. A més a més, continuava vigent l'escola privada de les monges.

En temps de la Segona República, el Consell Local d'Ensenyament va rebre una subvenció estatal per a construir un nou edifici escolar que, segons s'havia projectat, seria de sis graus: tres per a nens i tres per a nenes. En aquell moment, a Camprodon hi havia 225 nens en edat escolar, que anaven a classe a locals vells i mal condicionats. L'Estat va concedir la subvenció i l'octubre de 1936 l'Ajuntament va contractar Bartomeu Agustí, d'Olot, per construir l'edifici. El pressupost inicial, que es va sobrepassar amb excés era de 120.000 ptes, de les quals 82.000 procedien d'una subvenció. El municipi havia de pagar el material i el mobiliari, cosa que féu amb els diners de la venda d'un terreny municipal i amb aportacions econòmiques de veïns de la vila. Les sis aules, una per a cada grau, varen ser decorades amb murals de Darius Vilàs i de Josep Morell. L'edifici escolar es va inaugurar el17 de juliol de 1937, i és el mateix que, amb algunes reformes, avui acull una part de l'escola pública de Camprodon. En 1990, es varen inaugurar noves dependències escolars a les planes de can Pascal.

Josep Morell i DarillS Vilàs pintaren els murals de les Iloves au/es, el 1937.

Quan es va produir l'alçament de Franco, a Camprodon la situació era, més aviat, de desconcert. El poble no va reaccionar fins al cap d'unes setmanes, quan el Front Obrer va destituir l'alcalde, l'Antoni Claret, i es va constituir un nou Ajuntament, encapçalat per Josep Vila. La política dominant quedava aglutinada en el que s'anomenava Centre Republicà d'Esquerres, amb molta influència de la CNT. I el poder real , com arreu de Catalunya, estava a mans del recentment creat Comitè Antifeixista, integrat, entre altres, per en Patllari Vila, en Josep Jounou, en Tinet de la Farga, en Pep Agutzil i en Joan Margall.

L'octubre d'aquell mateix 1936, la Generalitat va suspendre els comitès, que per la seva força resultaven perillosos, i va ordenar la constitució dels nous ajuntaments oficials, amb membres de determinats partits polítics. A Camprodon, com que no hi havia la coalició d'Agrupació Catalana, va ser elegit alcalde en Càndid Illa, membre d'Esquerra Republicana. A final d'any es va crear el Partit Socialista i la UGT, que de seguida es va enfrontar a la CNT. Les divergències entre ambdós sindicats varen arribar al punt més crític pel maig de 1937.

Mentrestant, al poble hi havia fam i por. Amb l'atac a Roses per part del vaixell de guerra feixista "Canarias" , tothom estava espantat davant d'una possible

Camprot/Ol/, {(lli {f prop de la ratlla de França, era ple de refugiats duram la Guerra.

forta ofensiva dels nacionals. Es va decidir d'eliminar totes les persones de dreles que podien facilitar l'entrada de les tropes de Franco. El Comitè va detenir divuit camprodonins i els va empresonar. La intervenció de les Milícies de can García (UGT), oposades a la CNT, i la del cap de carrabi ners, van impedir una tràgica matança al poble.

Les cases d'estiueig dels barcelonins, els hotels i les esglésies varen ser confiscats. A can Serra, s'hi instaHà la Direcció General de Duanes; a can Winker la direcció de la Delegació d'Hisenda; a ca l'Oliveda els carrabiners,