31 La República espanyola i catalana

i comerciants" i els "Comerciants i obrers".

L'Ajuntament republicà es va adherir de seguida a la causa catalanista, que considerava la primera conquesta moral de Catalunya, i va enviar un telegrama de felicitació a MarceHí Domingo i Sanjuàn, promotor del decret de bilingüisme a les escoles.

El mes de setembre d'aquell mateix any tingueren ocasió de demostrar l'afiliació incondicional a la Generalitat de Catalunya republicana a través de la persona del seu propi president. En Francesc Macià va venir a passar un dia al poble; féu estada al Rigat. L'acompanyaven les seves filles, la seva esposa i els seus néts. No venia de visita oficial, però l'alcalde el va anar a saludar i, amb el jutge i els regidors, van ensenyar-los el poble. El president va quedar meravellat del passeig Maristany i del Club de Tennis, i també del paisatge i les construccions que hi havia al poble. Enmig d'ovacions i visques dels camprodonins, Macià va rebre la salutació dels obrers i l'obsequi d'un quadre, ofert pel pintor J. M. Feliu, així com una col 'lecció de fotografies fetes per V. Planesas. A les set del vespre se'n va tornar cap a Barcelona, no sense abans promete que tornaria.

Les eleccions a Corts Constituents, celebrades el mes de juliol, havien donat la victòria, a Camprodon, a l'Entesa Republicana.

La República s'anava consolidant i l'Ajuntament de Camprodon es preocupava per la reforma de l'hospital , que va projectar arran de la donació del terreny feta

Ulla de les darreres Fesres de fArbre dels

1I11yS repl/blicans.

El dia que es \'(1 proclamar la República, ell J. Morer vaJer l/li discurs apassionat.

pels germans Vila Riera, i per la docència i les escoles, tot tirant endavant el projecte del nou local d'ensenyament. AI cap d'un any, els camprodonins varen celebrar l'aniversari del nou règim amb una desfilada pels carrers, acompanyats per l'orquestra Pirenenca, que tocava "La marsellesa". A dos quarts de tres es va celebrar la Festa de l'Arbre, amb berenar i l'obsequ i d'una capsa de galetes Birba a tots els nens, mentre que al vespre es varen ballar sardanes. Un vermut popular i un discurs de l'alcalde van cloure la festa.

Fou un iHustre pedagog, un investigador de l'ensenyament. Va ocupar un lloc clau i decisiu en la renovació de l'ensenyament a Catalunya. Va ser secretari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i secretari del Consell de Cultura de la Generalitat. És conegut arreu d'Europa.

Segons una seva alumna, Galí no era gaire alt, era molt prim, de caminar àgil i silenciós, i tenia el gest característic d'unir les mans i refregar-se-les. Parlava baix, mai no cridava

ni alçava la veu. Un dels aspectes més

destacats del seu esperit era la ironia, acompanyada sempre d'una gran elegància. Feia els gestos lleus i àgils, i sempre anava

vestit de negre.

Aquest pedagog, que era filòsof i que

entenia que "no existeix una pedagogia sense una filosofia", va néixer a Camprodon, a una

casa del carrer de Sant Roc, a tocar el Pont Nou, el dia 11 d'abril de 1886. El seu pare, Francesc Galí i Claret, es dedicava al comerç

de bestiar. La seva mare era de Surroca. Tenia

sis germans més. En 1897 el pare es va morir i tota la família es traslladà a Barcelona, on la

mare obrí una passamaneria a Gràcia.

Alexandre era, en aquell temps, deixeble del

seu oncle, Bartomeu Galí, que tenia una escola

al carrer de Trafalgar. Durant una època també fou mestre seu Pompeu Fabra, que era cunyat de l'oncle.

L'estiu de 1909, Joan Bardina li va oferir treball a la seva escola de mestres, on va coincidir amb Josep Carner, Frederic Rahola i Josepa Soronelles. Aquell mateix estiu va publicar els seus primers articles a La Font Nova, de Camprodon. AI cap d'uns anys de treballar a l'escola de mestres, un grup de fabricants de Terrassa li van proposar de muntar una escola per als seus fills a aquella ciutat. A. Galí va acceptar l'oferta i va néixer l'Escola Vallparadís, on també hi treballava la

seva esposa, Josepa Herrera.

El 1913, Prat de la Riba va visitar l'escola

i va proposar-li a Galí ser oficial de secretaria

del Consell d'Investigació Pedagògica. Amb aquesta feina, que feia als matins, Galí va disposar de temps lliure per a treure' s el títol

de mestre, que encara no tenia. Però ell ja

dominava la pedagogia, i tenia un ampli coneixement del moviment pedagògic

internacional; des de 1926 va organitzar,

cada any, un Curs Tècnic de Pedagogia que estava afiliat a l'Institut de Ciències de l'Educació, de Ginebra.

La Dictadura de Primo de Rivera va

suprimir les institucions educatives de

Catalunya, i Galí, juntament amb alguns professors de l'escola graduada i els pares dels

alumnes, va crear la Mútua Escolar Blanquerna, que constava de l'Escola Blanquerna, amb parvulari i quatre cursos d'educació elemental; l'Acadèmia Monturiol,

de batxillerat per a nois; l'Acadèmia Elisenda,

per a noies; l'Acadèmia Campmany, d'estudis preparatius de comerç i indústria, i

l'Acadèmia de Música de Barcelona. Quan va

acabar la Dictadura, Galí va ser nomenat

secretari del Consell Informatiu de Pedagogia de la Diputació de Barcelona i, en 1931, secretari general del Consell de Cultura de la Generalitat. Seguí dirigint B1anquerna.

La Guerra Civil va fer clausurar l'Escola;

el dia 25 de gener de 1939, l'Alexandre Galí va

marxar cap a Camprodon, i des d'aquí, poc

després, cap a França. Va tornar a Catalunya el 1943 i va començar a treballar com a

historiador i en l'elaboració d'una coHecció de

diccionaris. En 1955 va reprendre la seva activitat pedagògica. El 1968, va rebre el nomenament de membre de l'Institut d'Estudis Catalans. A primera hora del matí del 29 de maig de 1969, va morir a Barcelona. Dins del

corró de la màquina d'escriure hi havia un full amb aquest text, que resumeix prou bé el seu pensament: '"Com resoldre que cada home