i comerciants" i els "Comerciants i obrers". L'Ajuntament republicà es va adherir de seguida a la causa catalanista, que considerava la primera conquesta moral de Catalunya, i va enviar un telegrama de felicitació a MarceHí Domingo i Sanjuàn, promotor del decret de bilingüisme a les escoles. El mes de setembre d'aquell mateix any tingueren ocasió de demostrar l'afiliació incondicional a la Generalitat de Catalunya republicana a través de la persona del seu propi president. En Francesc Macià va venir a passar un dia al poble ; féu estada al Rigat. L'acompanyaven les seves filles, la seva esposa i els seus néts. No venia de visita oficial, però l'alcalde el va anar a saludar i, amb el jutge i els regidors, van ensenyar-los el
poble. El president va quedar meravellat del passeig Maristany i del Club de Tennis, i també del paisatge i les construccions que hi havia al poble . Enmig d'ovacions i visques dels camprodonins, Macià va rebre la salutació dels obrers i l'obsequi d'un quadre, ofert pel pintor J. M. Feliu , així com una col 'lecció de fotografies fetes per V. Planesas. A les set del vespre se'n va tornar cap a Barcelona, no sense abans promete que tornaria. Les eleccions a Corts Constituents, celebrades el mes de juliol, havien donat la victòria, a Camprodon, a l'Entesa Republicana. La República s'anava consolidant i l'Ajuntament de Camprodon es preocupava per la reforma de l'hospital , que va projectar arran de la donació del terreny feta
Ulla de les
darreres Fesres de fArbre dels 1I11yS
repl/blicans.
75 El dia que es \'(1 proclamar la República, ell J. Morer vaJer l/li
discurs apassionat.
pels germans Vila Riera, i per la docència i les escoles, tot tirant endavant el projecte del nou local d'ensenyament. AI cap d'un any, els camprodonins varen celebrar l'aniversari del nou règim amb una desfilada pels carrers, acompanyats per l'orquestra Pirenenca, que tocava "La marsellesa". A dos quarts de tres es va celebrar la Festa de l'Arbre, amb berenar i l'obsequ i d'una capsa de galetes Birba a tots els nens, mentre que al vespre es varen ballar sardanes. Un vermut popular i un discurs de l'alcalde van cloure la festa.
