7 - Pestes terratrèmols i aiguats

que foren dues-centes, entre elles el veguer. Va caure el claustre del monestir i algunes cases del carrer València. El Pont Nou també va quedar malmès. Quan va acabar la sacsejada, es va declarar un incendi que féu cremar la vila entera durant tota una setmana. Els cònsols de Camprodon varen escriure als de Girona, ciutat que també havia patit el sisme, per tal de demanar-los ajuda. Els explicaren la "molt certa e irreparable destrucció de aquesta vi la" , que era, deien, '1ota descabdelada". Signaven l'acta el dia 4 d'octubre de 1428, en "la vila que era de Camprodon" .

El 4 d'octubre de 1617 feia dos dies que plovia intensament a Camprodon. El Ter i el Ritort es

Ell 1940. el Ri/orI l'a des/rossar el p Olit vell de Fre;xcllel.

varen desbordar, va caure el pont de la Palanca i vuit cases del carrer València s'ensorraren. A la plaça dels Basters l'aigua desbordada va arribar al nivell d'1,90 m. Amb molta freqüència, i quasi sempre a la tardor, les pluges continuades i intenses feren que els rius se sorti ssin de mare i inundessin el poble. En 1708, el Ter va fer caure les muralles del costat oest, que hagueren de ser reparades.

L'aiguat més fort que ha patit Camprodon és el de 1940; l'aigua arribà a l'alçària de 2,80 mals Quatre Cantons. El Ter va pujar 5 m més del seu nivell normal i el Ritort 7,50 m. Durant els dies 17,

Sam Roc protegia de la pesw.

18 i 19 d'octubre varen caure 352 litres per metre quadrat. El riu es va endur el pont de la Palanca, va deixar mig ensorrats el pont de can Carrera i el de Freixenet, i va malmetre l'escorxador. Va caure el mur de la font Nova i la Central Elèctri ca va quedar destrossada. AI mig de la plaça d'Espanya el fang acumulat tenia 1 m de gruix. A les botigues el fang arribava fins al taulell.

Els rius varen tornar a fer de les seves el 1962, quan van caure, en quatre dies del mes de novembre, un total de 368 litres/m', i en 1977, amb 280 litres/m'. El darrer aiguat, el del 7 de novembre de 1982, va fer caure el mur del desviament de la carretera de França, i va deixar incomunicat el poble de Setcases. Varen caure 203 l/m'.

EI monestir de Sant Nicolau era de monges de l'orde de sant Agustí. La fundació era molt antiga, hi ha qui diu que dels segles VII-VIII. Estava situat al puig de les Relíquies, al costat del castell de Camprodon.

Les monges no eren gaire nombroses, ni tampoc gaire riques. Devien ser filles de la noblesa de les rodalies, però també hi havia noies de classe molt més baixa.

Les rendes i els béns els provenien majoritàriament de donacions, i a vegades el propi rei les afavoria amb algun llegat, com el de 20 mitgeres de blat anuals, des de 1337. De fet, la casa del monestir era petita; el bisbe de Girona, en 1346, va cedir a la comunitat unes cases del voltant, a fi que el monestir s'engrandís una mica. Els problemes de terreny, en un lloc com en el que estava situat, devien ser considerables, de tal manera que en 1343 el monestir de Sant Nicolau no tenia cementiri i les difuntes havien de ser enterrades a l'església parroquial.

Tot això portava problemes entre les monges i el monestir de Sant Pere, ja que si bé Sant Nicolau depenia del bisbat, l'abat de Sant Pere reclamava sempre els seus drets de

El COIll'ell! de l'orde de sam Agustí, al costat del castell . l'a desaparèixer ell el segle XVI. A començament del segle XX el/cara es podia veure r l'l'mira dedicada (I sam

N icolau.

domini directe, com a senyor feudal amb jurisdicció a tota la zona. Quan el bisbe va cedir les cases a les monges, l'abat va exigir el pagament de 50 lliures pels seus drets, suma que el mateix bisbe trobà excessiva i així ho va notificar al papa. AI cap d'uns anys, en 1350, una coll a de monjos de Sant Pere varen profanar i mig destruir el cementiri , recent, de Sant Nicolau. El 1371 , i davant l'amenaça de les agustines