11 Sant Patllari

Els ossos del sant havien vingut de França, i allà varen tornar en 1470, robats per soldats del país veí. L'urna va romandre un temps a Perpinyà, després a Carcassona, a Bellcaire i al castell de Xatillon. E ls francesos es varen arrepentir i, finalment, varen tornar les santes despulles a Camprodon. Però les tornaren a robar en 1484, durant la guerra entre França i els reis de Catalunya.

A la fo", de Salli Patllari hi brol/ell fres ra;'!?s d'aigua. perquè fa mula qlle duia les relíquies \'(1 tirar Ires guitzes a

¡erra. L'aigulI mai 110 'm parlll de rajar.

Sam PalI/ari protegeix e/s camprodonills i verl/a pel poble.

Jean de Richiers, senyor de Montgardin, les va restituir als monjos de Sant Pere un cop acabada la confrontació.

El 1793, per a protegir les relíquies de la invasió de l'exèrcit republicà de França, els monjos les varen enterrar a la vall de Bolòs, i allà varen quedar mentre la vila cremava. Altre cop van perillar durant l'atac als convents, en 1835, i per a més seguretat foren

traslladades a l'església parroquial, d'on en tornaren a sortir durant la Guerra Civil espanyola per a anar a la catedral de Girona. En 1939, pel setembre, ja eren altre cop a Camprodon, on encara avui es guarden dins la seva arqueta original, d'argent,

Himne a sant Patllari:

"Sant Patllari, lo nostre Patró,

siau sempre l'alimara, siau nostre protector. siau per a tots llum i guia que

iJ.lumini

nostre món, tots els cors,

el treball i l'esforç dels homes i dones del poble de Camprodon i l'entorn".

(Compost pe/' Mn. Joan Sofer i estrellat per

la Coral Co.mprodon per /ajesful/lujor de

1991)

treballada magníficament, que data del segle XV i mostra escenes de la vida del sant i dels seus nombrosos miracles.

A Camprodon, sant Patllari hi té una font que l'honora. Hi ragen tres dolls d'aigua que, diuen, va fer brollar l'ase del bon monjo, la qual, carregada amb les relíquies del sant, voltava per aquestes contrades .. .

Llegenda o història? Llegenda històrica o història clapejada de llegendes? Tant se val! A Camprodon es venera sant Patllari com a patró, protector de la vila i dels seus habitants, i per això es fa festa el dia 21 de juny. No fa gaire temps , en aquest dia es ballava el contrapàs i es cantaven corrandes. Avui , es toquen sardanes i es balla la Maniera. És la festa de benvinguda de l'estiu.

Al'època medieval varen néixer, als indrets on hi havia vida artesana i comercial, els gremis i confraries. Eren agrupacions d'artesans i treballadors posades sota la invocació d'un sant, que oferien protecció, suport i legalitat als seus membres. Aviat varen esdevenir corporacions obligatòries dels oficis, que es regien amb unes ordinacions internes aprovades pel rei i lligades al govern municipal.

En els pobles petits, com Camprodon, la confraria de Sant Eloi aplegava la majoria d'oficis. A la vila, es posaven sota la invocació d'aquest sant els ferrers, els punyalers, els daguers, els manyans, els clavelaires, els basters, els beiners, els traginers, els picapedrers, els serradors, els ollers, els mestres de cases , els corders i els mulers. Tots plegals, representals en assemblea per membres destacats de cadascun dels oficis, varen aprovar, el 26 de juny de 1699, les ordinacions de la confraria, que es varen redactar davant de notari, en Vicenç Malet, i varen obtenir el vist i plau dels cònsols de la vila i de Pere Fontanella, que era el batlle i el veguer. Quedaven legalitzats els estatuts que tots els membres haurien d'acceptar i d'observar si volien continuar essent confrares.

Primer de tot, ningú no podia parar botiga si no tenia el títol de mesi re en el seu olici, per la qual

A Cali/pml/oli lli havia /Illa ¡//fellsa acti l' irat artesC/l/al.

cosa s'havia de passar un examen supervisat per altres mestres del corresponent ofici, i havia de pagar una lliura de plata si era fill de mestre i tres lliures de plata si no n'era fill. Els aprenents pagaven, per aprendre, cinc sous de plata a la confraria. Lògicament, no es podia ser mestre sense haver estat abans aprenent.

Els confrares que eren elegits pabordes, no s'hi podien negar. I durant un any s'havien d'encarregar dels comptes i les recaptacions del gremi, que lliuraven anualment al cap de vuit dies de la festa de Sant Eloi. Sots pena de pagar una multa d'una lliura de plata, si algú era designat per la confraria com