29 Les fonts

els secrets de la terra misteriosa! part de dins de la canal , he vist l'aigua virginal venir del fosc naixement a regalar-me la boca".

Camí amunt, cap a Sant Antoni , la font del Boix s'ofereix amb la seva magnífica balconada sobre la vall. És d'estil noucentista, com quasi totes, i es troba a 1.072 metres d'altitud.

La font NoI'(/ és /Illa de les més t?mranyables. Ell \' afenlí P/onesos li va dedicar l/lla sardana. (1mb mlÍsica (fen Pere Quer.

rodona, arrenca un passeig d'arbres que arriba fins al Camí de Dalt.

Pel costat del monestir, a sota de la Campa i a la vora del riu , s'hi troba la font del Ferro, que, diuen, té una aigua molt bona per al tractament de les anèmies i altres malalties de la sang.

Poble avall, passat el Pont Nou i en direcció cap a Llanars, seguint el Ter, s'arriba a

Ja a l'entrada del nucli urbà, per la banda del Ritort, hi ha la font Nova. També li han dedicat versos, com aquests d'en Valentí Planesas: "I allà una font somriu, vessant amb doll tresor, com llàgrima vivent, sense dolor" . Una columna ens recorda i serveix d'homenatge al Dr. Robert; d'allà, com a continuació de la placeta

A /a foll1 de

Salli Par/Jan· s' hi va per la fesla major, el dia 21 de

jl/I/y, i s'hi balla la Maniera.

la font de la Forcarà, petita i amagada, a dos passos del riu.

I ben bé a la sortida del poble, dessota del bac de Sant Antoni però una mica més amunt del Camp de la Vila, hi ha la Mare de la Font. És majestuosa, amb un doll gruixut i sorollós, i té una inscripció amb un poema que ha fet famós el poble: "Perquè t'amagues Camprodon, fresquívol, violeta del bosc en ta ribera?, en ton sojorn d'eterna primavera, no vols que senten tes suaus olors? ( ... ) Poncelles, ja .us veuran quan siau flors" . Es una estrofa del cant IV de Canigó, de Jacint Verdager.

Fa només quatre anys que es va fer la font del Botàs, just a sota de can Pascal. Un botàs és, a pagès, una bassa artificial que recull l'aigua que s'utilitza, des d'allà, per a regar els camps. La font es va construir aprofitant, precisament, el botàs de can Pascal.

Ala Vila de Dalt, Santa Maria hi té dedicada l'església parroquial. Va ser construïda durant els primers anys del segle XI , però d'aquell edifici inicial ja no en queda res. AI cap de dos segles, el XIII , se n'aixecava un de nou, un gran temple. Encara en queden dues capelles a l'interior. L'església parroquial ha sqfert molts canvis amb el temps. Es destacable la seva única nau central, molt àmplia, que es va acabar al segle XVI i que té un sostre més baix del que dictaven els cànons, potser perquè va ser fet a correcuita. La volta central està reforçada per grans arcs torals, també del XVI , mentre que la part exterior reposa damunt els contraforts adossats. En 1677 es va cloure la volta del presbiteri i es va construir la sagristia; la capella dels Dolors, que es troba a la part de ponent, és del 1722. A l'interior de l'església hi ha, a banda i banda, diferents altars: a la dreta, els de Sant Víctor, l'altar del Sagrat Cor, de la Sagrada Família, de la Sang i el del Roser; i, a l'esquerra, el baptisteri, el de Sant Josep, el de la Puríssima, i el de Sant Patllari. A la capçalera hi lluïa un retaule barroc que va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola.

A la Vila de Baix destaquen el casal gòtic de cal Marquès, l'església del Carme i la façana de l'Ajuntament, que és del segle XVI. Però l'art, a Camprodon, excel'leix sobretot en, dos monuments: el Pont Nou i el monestir.

El magllíjic: refoule harroc:

de r església parroquial l'a ser cremar el 1936. Frederic Marès és /' alllor de la //01'0 Assumpció que

aVili llueix la capçalera de r església.

El Pont Nou es troba al bell mig del poble, sobre el Ter. La seva construcció ha estat datada en el segle XIII, però, de fet, anteriorment ja devia existir un pont d'aquestes característiques, tota vegada que alguns documents de 1316 parlen d'un "Pont Vell" . El Pont és com el gran ull de Camprodon. Des d'allà tot es veu, tothom hi passa. És fet de carreus irregulars, amb dovelles ben treballades allà on es formen els arcs. N'hi ha sis, d'arcs. El del mig, per sobre del riu, fa 14,50 m d'alt i 61 de llarg. A la banda de ponent hi ha quatre